“No tenir por” és el que aconsellen les famílies de la Glòria, el Lluís o la Mayra a altres famílies que es plantegin l’acolliment d’un o un grup d’infants.
El programa El Balcó, dirigit per la periodista Carla Torró i emès de dilluns a divendres des de la Cadena Ser de Catalunya, ha entrevistat a diverses famílies, mares i pares acollidors i persones que en el seu dia van ser acollides per famílies, per parlar de l’acolliment familiar.
“El dia que marxa és un dia feliç i alegre perquè per fi el nadó té una família que el pugui cuidar”, explica la Mayra, que és actualment mare de família per a acolliments d’urgència i diagnòstic a través de la Fundació IRES. Aquest tipus d’acolliment dóna resposta a nens i nenes, entre 0 i 6 anys, que necessiten, de forma urgent, un entorn familiar que pugui atendre’ls adequadament. Essent ja una família amb tres fils i filles, va decidir junt amb la seva parella fer aquest tipus d’acolliments per tenir disponibilitat i poder oferir un primer vincle de cura i estima a aquests infants.
Escolta el programa sencer aquí
La Fundació IRES és una Institució Col·laboradora d’Integració Familiar (ICIF) amb L‘Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA) i, a través del seu Servei d’Acolliments Familiars, s’encarrega de de buscar famílies per a infants que han estat retirats del seu nucli familiar per un motiu de desemparament.
L’Acolliment familiar es valora com a mesura prioritària a adoptar en situacions de desemparament, és a dir, d’aquella situació de fet —perquè significa que és una situació que es dóna en el moment de prendre la decisió—en què no es poden cobrir les necessitats fonamentals per al desenvolupament de l’infant perquè no suposa un trencament amb la família biològica i alhora permet atendre d’una manera més integral les necessitats dels nens i nenes.
A diferència d’un centre d’acollida, una família pot donar una relació de
vincle genuí i exclusiu, en el sentit que no respon a torns ni a una relació
laboral. A més, la família és l’entorn educatiu i de socialització natural i viure una institució significa que hi ha
experiències que aquests infants no podran viure tan simples i habituals com
anar a fer la compra, cuinar, fer el bany sense presses, etc. Així mateix,
durant l’acollida l’infant se segueix relacionant amb la seva família biològica
mentre que la mesura d’adopció significa un trencament dels llaços familiars.
Per què ha de ser una mesura “temporal”?
Perquè l’acollida és una mesura orientada a cobrir les necessitats de
l’infant mentre la seva família fa un
procés per a recuperar-se de la situació que ha ocasionat el desemparament
del seu fill o filla. Mentre el nen o nena viu amb la família d’acollida un
equip tècnic orienta, assessora i acompanya a la família biològica dissenyant
un pla de treball amb aquesta. És per això que durant l’acollida no es trenquen els vincles familiars. Es manté un
règim de visites on l’equip tècnic d’acolliments acompanya l’infant i la
família d’acollida, supervisant les visites, acompanyant-los emocionalment o
orientant-los en com mantenir aquesta relació.
En funció del pronòstic de recuperació de la
família el pla de treball serà més o menys exhaustiu, fet que definirà que l’acolliment sigui simple o permanent. L’acollida és
una mesura on predomina la incertesa ja que està supeditada a l’evolució de
l’infant i a l’evolució de la seva família biològica, influint molts factors
que poden significar que en ocasions una acollida que es preveu de curta durada
s’allargui, o bé que una acollida que es preveu de molt llarga durada, amb la
modalitat de permanent, s’escurci.
Més informació al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies
