Cap a on avança la Justícia?

Entrevistem a l’equip de coordinadores de Mesures Penals Alternatives de la Fundació IRES per a fer un breu recorregut sobre l’evolució del servei i dels Ii de les professionals de l’execució penal en l’entitat.

Què són les Mesures Penals Alternatives?

Les mesures penals alternatives (MPA) inclouen aquells supòsits previstos al Codi Penal, en què davant la comissió de fets delictius, permeten als òrgans judicials donar una resposta sancionadora menys aflictiva que l’ingrés a una institució penitenciària, la qual, d’acord amb l’orientació reeducativa i de reinserció social de les penes i mesures de seguretat que recull la Constitució, combina els elements retributius amb d’altres més adreçats a la prevenció general i, sobretot, a la reducció del risc de reincidència mitjançant l’abordatge de les causes que motiven el delicte.

Els equips d’MPA duem a terme el control i suport socioeducatiu de les persones a qui se’ls imposen mesures de seguretat o obligacions que ha imposat un òrgan judicial o tribunal, sovint com a alternativa a l’ingrés a presó.

Quins tipus n’hi ha?

Aquestes mesures poden ser de tipologia diversa atenent al tipus de delicte i a la problemàtica que pot presentar la persona penada en el moment dels fets.

Així doncs, podem parlar de:

• Programes formatius de diferents tipologies: violència de gènere (VIGE), delictes sexuals, conductes violentes, seguretat vial i delictes d’odi i discriminació.
• Obligacions de tractament ambulatori de deshabituació als tòxics.
• Mesures de seguretat de tractament ambulatori de deshabituació i/o de salut mental.
• Mesures d’internament tant en centre de deshabituació com psiquiàtriques.
• Obligacions de comparèixer davant l’administració (OCA).
• Obligacions de compliment de deures (OCD).
• Mesures de custòdia familiar.
• Treballs en benefici de la comunitat (TBC).

El servei aposta per un model d’intervenció basat en el suport i acompanyament de persones durant el compliment de la seva pena, però. què ha aportat aquest model com  alternativa a les mesures penals tradicionals dins del nostre sistema judicial i què aporta per a la societat?

La doble funció de suport socioeducatiu i control defineix el nostre treball. Es tracta d’executar una mesura penal de caràcter punitiu que pot esdevenir una oportunitat educativa per a les persones penades; és un model d’intervenció que aposta per un acompanyament integral i facilitador per a la reinserció de les persones penades que compleixen una MPA amb l’objectiu clau d’evitar la reincidència i per tant, reflecteix la part menys conservadora del sistema judicial.

En aquest model, el paper de la societat és clau, ja que les mesures penals alternatives ajuden a fer que el teixit associatiu es reforci i fomenti una societat més democràtica. Aquestes mesures donen resposta a problemàtiques que la mateixa societat propicia però que és incapaç d’abordar donat el sistema capitalista en què vivim, caracteritzat per ser retribucionista i on es fan paleses les desigualtats socials.

Amb les mesures penals, la xarxa pública de salut i les entitats col·laboradores posen el seu gra de sorra per avançar en un model alternatiu al sistema judicial classista.

Quines han estat les claus d’èxit de la implementació de les MPA durant 20 anys en una entitat com IRES i que ha transformat el món de l’execució penal? 

L’any 1981 es van transferir les competències de Justícia Juvenil a la Generalitat de Catalunya, iniciant-se així l’experiència de treball en l’execució de mesures en medi obert.

Posteriorment, l’any 1984 es van traspassar les competències en matèria d’execució penitenciària. La voluntat de la Generalitat de Catalunya era la d’anar assumint aquestes competències i els principis rectors en matèria penal expressats a les Recomanacions del Consell d’Europa, que van propiciar la creació de la primera experiència en mediació i reparació penal en la jurisdicció de menors (1990); i el Servei d’Atenció i Orientació Social (SAOS) que, des del 1991, assessorava els òrgans judicials i feia el seguiment de les mesures penals alternatives de l’anterior Codi Penal.

En aquest context, quan al 25 de maig de 1996 va entrar en vigor la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal, la qual modificava el sistema penal existent fins llavors, ja estaven creades les condicions per assumir l’execució de les noves mesures penals  alternatives a l’internament a centres penitenciaris.

Inicialment, el Departament de Justícia va assignar la competència de l’assessorament i l’execució d’aquestes noves mesures a la Direcció General de Mesures Penals Alternatives i Justícia Juvenil. Posteriorment, mitjançant un Decret de reestructuració del Departament, es van assignar al Servei de Mesures Penals Alternatives de la Subdirecció General de Medi Obert i Mesures Penals Alternatives.

Des del primer moment es van posar al servei dels òrgans judicials de Catalunya equips territorialitzats de professionals per atendre les necessitats d’assessorament tècnic i d’execució d’aquestes mesures.

En aquest moment, es va crear el primer equip de professionals d’MPA que formaven part de la Fundació IRES, la qual, des de l’any 2000 gestiona el programa d’execució de mesures penals alternatives.  20 anys de gestió, 20 anys d’èxit. Un èxit basat en uns elements clau que han caracteritzat la nostra entitat, elements diferenciadors que han fet d’aquesta experiència un recorregut d’expertesa i de professionalització en l’àmbit de les mesures penals alternatives.

Els elements claus en què es fonamenta el treball dels i de les professionals de l’IRES del servei de MPA són:

–Acompanyament i suport socioeducatiu individualitzat de manera integral. Les professionals promouen que la persona penada sigui qui contribueixi al seu procés de canvi.

-Intervenció  responsable i de qualitat per a garantir el millor compliment de les obligacions imposades (responsabilitat criminal) i també contribuir a un procés de desistiment a llarg termini.

–Professionals especialitzats/des i compromesos/es amb la seva feina diària. Formació continuada.

-Participació comunitària gràcies a la intervenció de delegats/des d’execució de mesures. Participació activa de la comunitat amb els recursos institucionals i  humans que incideixen positivament en els processos d’integració social i per tant, milloren  la qualitat de vida de la persona penada.

–Treball de coordinació regular amb els recursos comunitaris i la participació activa de la comunitat com a element fonamental per la integració social de la persona penada i una adequada socialització.

Tot i que aquest 2020 se celebren les dues dècades de l’apertura d’aquest servei a la Fundació IRES, ha estat un any dur, ple d’incertesa i un any en què s’ha posat a prova la solidesa del nostre estat de benestar amb la sostenibilitat del Tercer Sector. Professions com la del delegat/da de les mesures penals alternatives,  s’han vist obligades a transformar la seva forma d’intervenció. Com està afectant aquesta crisi sanitària i social als equips professionals d’aquest àmbit i a les persones que atenen?

Aquest any, el servei en general i el treball de tots/es els/les professionals d’MPA, en particular, s’ha hagut d’adaptar i reinventar per ajustar-se a la realitat actual i seguir complint amb els objectius del servei.

Aquesta crisi sanitària i social ha impactat significativament en la seva tasca diària, passant per una reestructuració organitzativa, de tasques, canvis en els procediments i en les intervencions per adaptar-nos a la crisi sanitària i social actual.

La tasca diària dels equips d’MPA es va veure afectada perquè els recursos de compliment van tancar, no es podia fer treball presencial a les seus judicials, etcètera, així doncs vam haver d’innovar i adaptar la nostra metodologia de treball a la nova realitat: vam deixar de fer entrevistes presencials amb les persones que atenem, i vam dissenyar un sistema de treball basat en la coordinació entre tots els professionals (unitat de recursos, equip administratiu, delegades i delegats i coordinadores) per continuar acompanyant a les persones que atenem, seguir informant a les instàncies judicials i assolir amb èxit els objectius que ens vam plantejar a l’inici d’any.

Aquesta crisi ha impactat també de manera significativa a les persones que atenem, en situacions de vulnerabilitat, pèrdues de feina, problemes econòmics, recaigudes en el consum de drogues, descompensacions psiquiàtriques, situacions de violència domèstica, i els tècnics d’MPA han estat al seu costat per acompanyar-los i oferir-los el suport necessari.

Cap a on ha d’evolucionar les MPA? I cap a on hauria d’avançar la Justícia?

És important que el sistema judicial i les polítiques socials apostin per les mesures penals alternatives com a una eina imprescindible per a la reinserció social de les persones penades. Una aposta clara per un model rehabilitador que té com a objectiu la disminució de les taxes de reincidència  i un model resilient.

En aquest context, juga un paper fonamental  la difusió de les MPAs, l’assessorament als òrgans judicials, i un exercici de conscienciació social amb l’objectiu que s’imposin més MPAs.

La justícia ha d’avançar cap a un model de justícia restaurativa, reparadora, rehabilitadora i no tant punitiva.

Dels estudis i estadístiques oficials que s’han portat a terme ha quedat palès que la reincidència de les persones que han complert una MPA  és molt baixa, en termes generals.

Nou de cada deu persones que han estat condemnades no han reincidit en els cinc anys posteriors  al finalitzar el compliment de la condemna.

Aquesta dada ens permet afirmar que es pot apostar per l’aplicació de MPAs a sectors que ara reben respostes més punitives. Però per continuar treballant en aquesta línia, és necessari invertir en investigacions, estudis, recerques i analitzar l’impacte positiu de les MPAs a la societat i al propi sistema judicial.

La participació de la comunitat en aquest procés ha d’ocupar un lloc destacat, amb la finalitat de permetre l’establiment de vincles reals amb la societat i augmentar les possibilitats de reinserció i reintegració social reals de les persones penades.

Es tracta d’un treball de tots i totes per a seguir sumant anys d’execució de les MPAs a Catalunya.

Isabel Hernández, Mercè Sanchis i Mariona Canongia. Coordinadores de les MPA a la Fundació IRES.