La igualtat salarial de gènere encara no és una realitat

Actualment, a tots els estats del món segueix donant-se una tendència cap a la feminització de la pobresa, terme que es va encunyar als anys 70 i que segueix totalment vigent en ple segle XXI, accentuat per les crisis econòmiques, contextos bèl·lics i moviments antifeministes creixents. Segons informes de l’ONU, hi ha aproximadament un 55% més dones que homes que pateixen els efectes nocius de la vulnerabilitat econòmica en diferent grau.

Un dels elements que configuren aquesta greu injustícia és la bretxa salarial de gènere. A totes les regions del planeta, les dones cobren de mitjana un 20% menys que els homes, exercint les mateixes funcions laborals o en un perfil molt similar. Dada que varia segons l’estat, el sector o la categoria professional.

La bretxa salarial de gènere és la diferència entre el salari que perceben els homes i les dones, i és majoritàriament inferior en el cas de les dones i en els sectors laborals més feminitzats, com és l’àmbit de la sanitat, on la bretxa és del 24 % (OMS).

A les darreres dècades, s’han produït alguns avenços cap a la igualtat de gènere. Tot i això, segons dades del Fòrum Econòmic Mundial, no serà fins a l’any 2186 que s’aconsegueixi la igualtat salarial real entre dones i homes. Cosa que podria aconseguir-se en un temps inferior si es produeixen els canvis estructurals necessaris a la nostra societat: la incorporació de polítiques públiques i empresarials transformadores juntament amb un canvi real de valors i actituds a la població per a la desconstrucció del patriarcat. Espanya ocupa el lloc 17 en igualtat salarial (Informe Fòrum Econòmic Mundial, 2022). Va ser a partir del 2019 que es va començar a apreciar un debilitament de la bretxa, sent encara insuficient, per la qual cosa no hem de perdre de vista l’objectiu de la igualtat de gènere.

Però per què passa?

La bretxa salarial de gènere és un fenomen causat per múltiples factors interrelacionats, més o menys visibles: discriminació, jornades parcials, diferències en els complements salarials, infravaloració de les capacitats de les dones, segregació horitzontal i vertical de gènere, estereotips i rols de gènere, problemes lligats a la conciliació i la corresponsabilitat, assetjament sexual, la discriminació múltiple i altres causes.

I què podem fer per resoldre’l?

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) assenyalen la necessitat de promoure millors condicions laborals, atorgant les mateixes oportunitats a totes les persones. Aquestes accions de resposta han de partir de diferents agents de la societat: governs, legislació, associacions, organitzacions i ciutadania. Recordem que estem davant d’un problema social complex, on la bretxa salarial de gènere n’és una de les moltes conseqüències.

Universalitzar l’educació de 0 a 3 anys, igualar els permisos de paternitat/maternitat, mesures destinades a la flexibilitat de l’ocupació, processos de promoció i selecció no discriminatoris, corregir la infrarepresentació de dones en llocs de lideratge, etc. Són bones polítiques a favor de la igualtat de condicions i oportunitats a l’àmbit laboral, però no són suficients sense la contribució de tots/es. És aquí on cada ciutadà s’ha d’aturar i reflexionar: quin és el meu paper real? Cal fer esment que les reduccions voluntàries de jornada són majoritàriament femenines (75% són dones) i estan relacionades amb la cura de persones dependents o obligacions familiars. Una mostra més de com l’absència de corresponsabilitat masculina deriva en desigualtat i en una vulneració sistemàtica greu dels drets de les dones.

Per a la Fundació IRES, la igualtat de gènere és un dels principis estratègics de la política corporativa, per la qual cosa des de l’entitat es vetlla per la igualtat d’oportunitats entre tot el personal laboral. Segons enquestes realitzades, el 85% de les persones que formen part de la Fundació IRES creuen que els homes i les dones cobren igual pel mateix lloc de treball dins de l’equip de la fundació. En el diagnòstic realitzat dins del Pla d’Igualtat (2020-2024), l’anàlisi de la mitjana de retribucions total anual de dones i homes amb dades generals indica una diferència entre els homes i les dones de 250,60€. Això suposa una bretxa salarial del 1,29%, una bretxa molt inferior al total estatal i del sector.

La igualtat entre totes les persones és un principi bàsic i fonamental, que es recull explícitament en totes les accions del nostre Pla d’Igualtat.