Dones Lliures de Matadepera entrevisten a l’Aharon Fernández

El psicòleg del Projecte Fils conversa amb aquesta entitat en el marc de #CosintComplicitats, un programa de xerrades en streaming que alberga professionals i activistes implicades en la lluita per la igualtat
Dones Lliures de Matadepera entrevisten a l’Aharon Fernández
Fundació IRES
8 Abril de 2020

L’entitat de joves feministes de Matadepera és un espai obert que pretén acollir les inquietuds dels i les joves del municipi al voltant de la lluita feminista. Recentment va posar en marxa un programa de xerrades en streaming amb professionals i activistes de tota mena, sota el nom #CosintComplicitats. En el seu canal d’Instagram vam poder veure i escoltar psicòlogues, activistes, il·lustradores, fotògrafes i advocades compartint la seva mirada sobre els feminismes. Sembla que aquesta onada feminista es caracteritza com mai per la construcció col·lectiva de coneixement.

L’Aharon forma part de l’equip de psicòlogues del Projecte Fils, el nostre servei d’atenció terapèutica i educativa adreçat a famílies i persones que estan vivint alguna situació de conflicte. Les noies de Dones Lliures van orientar l’entrevista al seu camp d’expertesa, el treball amb homes que volen reflexionar sobre la forma de viure la seva masculinitat en el grup terapèutic Soc Canvi. L’objectiu d’aquest grup és analitzar i construir altres formes de ser home allunyades de la masculinitat hegemònica, per tal de produir un canvi positiu en la societat.

L’objectiu dels homes que volen deixar de ser masclistes no seria entrar en el feminisme, sinó transformar el seu entorn en aquesta direcció, precisament sent conscients dels seus privilegis i fent-los servir.

En aquesta conversa van reflexionar especialment sobre el paper dels homes en l’equació del feminisme, un debat que sempre ha generat posicions ben diverses. Segons l’Aharon, la participació dels homes en la lluita feminista és crucial, ja que formen part del problema i de la solució, però mai pot fer-se agafant protagonisme ni ocupant espais. Per contra, han de començar per escoltar, observar, llegir, veure documentals, parlant amb les dones del seu voltant i reflexionant sobre com despleguen el masclisme en el seu dia a dia.

Seguint aquesta línia, van abordar el tema dels privilegis, inherents a la mateixa masculinitat i què els hi impedeix veure’ls. Reconèixer el masclisme que hi ha en nosaltres és un pas imprescindible per a començar aquesta transformació, el punt de partida per a trencar aquesta falsa il·lusió d’igualtat que tenen els homes. Va assenyalar el nostre psicòleg que no només hem de treballar la part identitària de la masculinitat (allò que em fa ser home), sinó la nostra posició de poder i privilegi davant les dones, com aquest masclisme es materialitza en la forma en què ens relacionem amb homes i dones cada dia (a la feina, a l’escola, al carrer, etc). És a dir, revisar-nos no només intel·lectualment, sinó també a nivell personal i en les nostres pràctiques.

L’Aharon proposa, com a treball que també fa amb els membres del grup, fer una llista dels privilegis que tenen els homes per prendre consciencia dels mateixos. És important contrastar-la amb les dones del seu voltant, perquè “el privilegi l’ha d’assenyalar la persona oprimida, no el privilegiat, ja que no hi som conscients”. D’altra banda, davant la pregunta de què dir als homes que volen deixar de ser masclistes, van convenir que l’objectiu no seria entrar en el feminisme, sinó transformar el seu entorn en aquesta direcció, precisament sent conscients dels seus privilegis i fent-los servir. A més, han de deconstruir-se des de la responsabilitat, i no des de la culpa; “no són culpables del masclisme o el patriarcat, però sí són responsables de com es relacionen amb les dones o altres homes”. I, els que ja han començat aquest camí, han de fugir de les medalles, de recrear-se pels actes que “els fan més feministes” i, en tot cas, donar reconeixement a les dones que els han ajudat a arribar fins aquí.

El feminisme no t’ataca a tu com a home, sinó a les estructures que fan possible el masclisme i la subordinació de les dones

Què fan els homes quan els acusen de ser masclistes? Va explicar que el masclisme és com una segona pell, i que les actituds reaccionàries davant l’acusació de ser masclista normalment es basen en la por o la ràbia, en comptes de preocupar-se per reparar i revisar la seva masculinitat. 

D’altra banda, van donar-li voltes a un altre tema que genera debat, com és l’impacte que també en té l’heteropatriarcat en els homes. Evidentment hi ha un peatge: castració emocional, dificultats per a reconèixer la vulnerabilitat, no demanar ajuda, la utilització de la violència… Tot un seguit de pràctiques que reafirmen la nostra masculinitat. Això no obstant, el patiment d’un home que és oprimit per no complir amb la masculinitat hegemònica només es pot concebre en un nivell micro, ja que a un nivell macro ens situem en el privilegi i el monopoli de la violència.

Una altra de les conclusions a la qual hi van arribar és que hem d’aconseguir que els homes entenguin el feminisme com una cosa positiva, com una cosa que els hi fa créixer. El feminisme no t’ataca a tu com a home, sinó a les estructures que fan possible el masclisme i la subordinació de les dones als homes en totes les esferes de la societat.

Finalment, pensant en les més petites i petits, hem de pensar conjuntament com eduquem en el feminisme. L’Aharon va proposar educar en la llibertat i que els infants tinguin referents diversos.

Teixir espais de treball amb homes i fer-los partícips del canvi que ja ha arribat a la societat és imprescindible. El feminisme és imparable, i els homes han de decidir si només volen ser part del problema o, a més, part -i només part- de la solució.