Famílies monoparentals

Esther Gil reflexiona sobre les necessitats reals de les famílies monoparentals, que representen l'11% a Catalunya.
Fundació IRES
19 Abril de 2019

Actualment l’11% de les llars catalanes són monoparentals, segons l’Enquesta contínua de llars de l’INE (Idescat 2018) i, d’aquestes, gairebé un 81% estan a càrrec d’una dona / mare. Són dades bastant eloqüents, que parlen per si mateixes, però que no reflecteixen el volum total perquè moltes d’aquestes dones / famílies no estan representades en les estadístiques oficials. Són invisibles.

Això és el que exposa l’article de l’Esther Gil al Social.cat aquest mes que, com a membre de la comissió de Famílies d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) i responsable de l’Oficina de projectes de la Fundació IReS, ofereix una reflexió entorn de quins són les necessitats reals d’aquestes famílies i fa una crida al debat per a adoptar mesures que puguin cobrir.

Aproximar-nos a les situacions que viuen les famílies monoparentals a Catalunya implica obrir un calaix de sastre on conflueixen una enorme diversitat de realitats, en moltes ocasions invisibilitzades. Al voltant del concepte de monoparentalitat trobem un ideari d’imatges preconcebudes i d’estereotips que, sovint, no s’ajusten a la realitat.

Les situacions i els processos que deriven a ser família monoparental són molt diversos i no sempre estan determinats per una decisió personal i/o per un ordenament jurídic, com és el cas de les mares i els pares adoptius. Poden venir produïts per una ruptura de parella, un divorci, una separació de fet o legal, una anul·lació de matrimoni, l’abandonament de la llar, la mort del cònjuge i/o l’absència involuntària (treball en localitat llunyanes, empresonament, etc.).

Aquestes famílies no constitueixen un tot homogeni. Són realitats úniques i és necessari evitar caure en l’error d’unificar i d’homogeneïtzar perquè es probable que estiguem contribuint a invisibilitzar realitats, repetir clixés i mantenir estereotips preconcebuts. Tanmateix, la condició de monoparentalitat no és necessàriament permanent en el temps; en ocasions és una situació sobtada, puntual i/o transitòria, que pot comportar vulnerabilitat i determinats factors de risc que incideixen en el benestar dels seus membres, especialment en els infants i adolescents que la integren.

Llegir més