Del “Ho aconseguirem” al “Ho hem aconseguit”

Seguint la línia de testimonis que ens ofereixen les famílies adoptants del Servei d’Adopcions d’Infants amb Necessitats Especials de la Fundació IRES, en aquest cas compartim unes emotives reflexions.
Fundació IRES
25 Octubre de 2023

Des del Servei d’Adopcions d’Infants amb Necessitats Especials de la Fundació IRES, volem
compartir amb vosaltres les reflexions que un grup de mares i pares d’infants amb necessitats
especials ens han fet arribar amb relació a la trobada celebrada en els darrers mesos. Per assegurar
la seva intimitat no direm noms, però sí que posarem en manifest les seves opinions al voltant
d’aquesta reunió:

Són tres famílies que han quedat per passar un dia a la piscina amb els seus fills i filles. Tot i que
no es coneixen molt, tenen moltes coses en comú entres elles i, com bé expliquen, “el mateix
desig, pors i il·lusions per ser mares, per ser pares”.

Tots ells i elles amb la seva història particular, les seves incerteses i experiències i “el seu desordre
propi”, van fer que aquells tres infants, “nens i nenes tan diferents que compartien famílies
complicades i mares que els havien hagut de deixar anar”,
estiguessin vivint un dia fantàstic.

Una de les mares expressa com és de diferent parlar i compartir moments amb altres mares i
pares que han passat pel mateix procés, diu, “resulta més fàcil”. Explica que totes les famílies
van poder compartir com va ser el procés, les entrevistes… Així com els sentiments que sorgeixen
durant el pla d’acoblament (procés previ a l’acollida de coneixença entre l’infant i la família):

“La paternitat/maternitat trobada, t’agafa desprevinguda en certa manera. T’has de
reinventar i trencar els motllos per fer-te a la nova situació
. Quasi, sense adonar-te’n, et roba
el cor perquè el cuides, respons a les seves necessitats i anteposes el teu fill per davant de tu.
Deixes de ser egoista i de pensar en tu. O, el que és el mateix: compleixes el desig egoista de ser
mare o pare”

La trobada va acabar en un parc i mentre sopaven van parlar de la necessitat que tenien com a
mares i pares adoptius de parlar de la família d’origen dels seus infants: de la mare biològica,
dels germans si n’hi ha…

Sabien que els seus fills i filles tenien una necessitat especial però com ve diuen:

“No és fàcil un nen malalt, no és fàcil un infant amb TDH (Transtorn dèficit d’atenció i
hiperactivitat) o SAF (síndrome d’alcoholisme fetal), un nen amb una discapacitat, un nen
gran… no és fàcil cap infant quan comences a ser pare o mare
.” […] Tenir clar que volem ser
pares i mares per renunciar a moltes coses a les nostres vides o obrir-nos a una vida nova plena
de coses inimaginables i de sentiments d’amor i de cura que no havíem sentit mai
.”[…]
Aquest conjunt de coses ens fa sentir que som pares i mares i que el nostre fill és únic i és el
millor que podíem tenir.

I així és com va acabar aquell dia amb la necessitat de tenir més trobades, de seguir parlant i
compartint,
de seguir coneixent-se perquè els uneixen els seus fills i filles i la vivència d’haver
adoptat un infant tan especial.

A la Fundació IRES busquem famílies especials per a adopcions especials, que tinguin tant per
donar com el que rebran d’aquests nens i nenes. El nostre equip assessora i acompanya a les
famílies durant tot el procés. Informa’t a busquemfamiliesespecials.org