Els infants acollits i l’adaptació escolar: un procés conjunt
L’entorn escolar és un dels contexts de socialització principal on els infants desenvolupen majoritàriament les seves relacions en l’àmbit grupal i individual amb els seus iguals, a la vegada que és un dels espais clau on forjar i desenvolupar el seu futur formatiu. També hi passen una gran part del dia, per tant, l’entorn escolar contribueix a la construcció de la seva personalitat i autoimatge. És per això que cal ajudar als infants acollits per a què la seva integració en l’àmbit escolar en l’inici de l’acolliment, sigui una experiència satisfactòria.
Si donem una ullada a la realitat actual, els equips educatius es plantegen, cada cop més intensament, la creació d’espais confortables a les aules, la vinculació afectiva entre alumne/a i mestre/a, així com donar un caràcter molt més integrador a la relació escola-família. L’objectiu d’aquesta nova mirada és que l’escola s’adapti a les necessitats i benestar dels infants, acollits o no, i que, per tant, es promoguin situacions d’aprenentatges de forma natural i a la mida de cadascú.
Malauradament, sovint la realitat dels infants acollits és poc coneguda a la societat en general i per tant, també pels docents i cal tenir presents algunes particularitats importants en el moment de l’inici de l’acolliment quan l’infant s’ha d’integrar a l’escola.
Els infants acollits sovint provenen de situacions familiars de vulnerabilitat que han generat alguna o vàries d’aquestes circumstàncies:
- Absentisme escolar
- Manca d’estimulació
- Canvis de centres escolars
- Estrès i patiment emocional amb la consegüent dificultat per adquirir aprenentatges
És per això que un bon nombre d’aquests infants poden presentar un cert endarreriment en l’assoliment dels continguts acadèmics, i això generar-los alhora una baixa autoestima, frustració i manifestació d’aquests sentiments a través de la conducta a l’aula.
Sovint ens preguntem, com podem contribuir al fet que la seva experiència escolar sigui exitosa? Com podem acompanyar-los emocionalment perquè puguin integrar-se a l’escola un cop iniciat l’acolliment?
Des de l’equip tècnic d’acolliments de la Fundació IRES, compartim amb vosaltres unes orientacions extretes de la reflexió, fruit de l’experiència en l’acompanyament d’infants en acolliment en família aliena.
Orientacions per a famílies i professionals per una bona adaptació a l’escola
Abans d’escollir centre educatiu:
- Construïm una família: primer cal que l’infant conegui i confiï en la família acollidora per a introduir altres figures amb les quals poder confiar i aprendre.
- No cal tenir pressa: convé aprofitar el permís de maternitat/paternitat per part de les famílies acollidores. A més, a l’escola es pot fer una adaptació progressiva durant el permís, sobretot si el canvi ens agafa a mig curs.
- Triar l’escola: coneixent l’infant es podrà saber quin tipus d’escola li convé segons el projecte educatiu, l’atenció a la diversitat, l’experiència de l’equip en casos similars, etc.
Un cop l’hem escollit - Preparar l’entrada a l’escola: anticipem, visitem l’escola, acordem com ens referirem davant de tercers i coneixem els i les mestres referents.
- Verificar el curs adequat: de vegades ja s’anticipa que l’infant haurà de repetir curs perquè ha tingut moltes dificultats per assolir els continguts o molt absentisme. En coordinació entre els serveis, l’escola i la família podem estalviar a l’infant que en qüestió de mesos faci dos canvis de grup seguits.
- Facilitar l’adaptació progressiva: una adaptació progressiva en dates i espais que no suposin una angoixa per a l’infant (que no pateixi pels continguts) facilitarà que es pugui concentrar en establir relacions socials amb els iguals i els i les tutores d’una forma més relaxada.
- Fomentar el vincle: prioritzem l’adaptació a l’aula per sobre els continguts. Primer cal que l’infant se senti atès per la/el tutor/a i se senti segur, per tal que pugui expressar després les seves mancances, inseguretats o angoixes.
- Compte amb les expectatives! Cal que les famílies d’acollida i els i les mestres revisin les mateixes expectatives com per exemple, que ràpidament, al conviure en família, l’infant pugui assolir un nivell d’aprenentatges alt.
Durant el curs: - Comunicació fluida entre l’escola i la família: és important que els i les mestres no esperin a les reunions formals per transmetre les dificultats amb l’infant a l’aula, s’ha de poder treballar des de la prevenció en el cas que hi hagin dificultats, així com integrar en la comunicació als equips que poden ajudar en el dia a dia (equip d’assessorament i orientació psicopedagògic, equip de seguiment de l’acolliment,…).
- Tenir present la diversitat familiar: per l’infant acollit és primordial poder integrar la seva situació familiar de forma natural en els entorns on se socialitza, i a l’escola com un dels principals.
Les famílies i els/les educadors/es anhelem que els infants vagin contents i feliços a les escoles, esperem que aquestes orientacions ens ajudin a fer-ho possible!
A la Fundació IRES, acompanyem famílies d’acollida per a infants que han estat retirats del seu nucli familiar, oferint orientació emocional i educativa durant el temps de convivència. És un projecte de gestió delegada de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció.
Per saber-ne més, podeu consultar la nova web dedicada a l’acolliment, on trobareu tota la informació i recursos d’interès:
