La proposta va néixer a partir d’una anàlisi
compartit de la situació d’exclusió social a la qual s’exposen moltes persones
i famílies a causa de les actuals polítiques migratòries, encarnades en la Llei
orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a
Espanya i la seva integració social.
Des del Projecte Aferra’t, hem observat des
del 2019 un increment de les persones
que han fet un procés migratori recent, trobant-se en situació
administrativa irregular amb la impossibilitat d’obtenir un contracte de
treball.
Per aconseguir la regularització de documents, les persones es veuen obligades a enfrontar-se a processos burocràtics de gran complexitat dins d’un sistema en què els períodes de resolució dels expedients es dilaten molt en el temp.
“Les experiències comunitàries de suport mutu i apoderament col·lectiu són una oportunitat de transformació social”
Des del programa Aferra’t oferim una atenció integral a persones en situació
de vulnerabilitat perquè transitin cap a processos d’inclusió social. Quan
la intervenció es veu frenada per l’esmentada Llei d’estrangeria, les persones
que es troben en situació administrativa irregular són empeses cap a l’exclusió
social. Així trobem que famílies
monomarentals amb menors a càrrec i persones soles que busquen una vida millor,
es veuen abocades a l’economia submergida de manera indefinida. Les
persones racialitzades, a més, corren més risc de ser identificades per la
policia i ser expulsades del país.
Sent testimonis de la frustració, l’ansietat
i la desesperança que es genera en les persones que acompanyem, des de l’equip
van decidir anar més enllà de la resposta individual i personalitzada i explorar
altres vies. Per això es va crear el “grup d’estrangeria”.
Els objectius generals d’aquest espai són: Motivar la participació de tots els membres del grup per afavorir la inclusió i el sentiment de pertinença al grup. Fomentar relacion basades en els principis de solidaritat, suport mutu i reciprocitat. Dur a terme accions concretes per la construcció conjunta de coneixements relacionats amb els itineraris d’arrelament social. I contactar amb altres agents, moviments i grups per aprofundir el vincle amb el territori i potenciar la vessant comunitària.
“Les
experiències comunitàries de suport mutu i apoderament col·lectiu són una
oportunitat de transformació social”, expliquen els professionals de l’equip.
Així ho han pogut constatar després de veure les experiències dels grups
d’habitatge o l’Assemblea de Drets de Barcelona, promoguda des del projecte
Trobem-nos i des d’on s’ha fet front a la realitat d’emergència habitacional
que es pateix a la ciutat de Barcelona. En matèria de lluita pels drets
d’estrangeria, dos exemples més, d’estret vincle, són els del “Sindicato Popular de Vendedores
Ambulantes” o DIOMCOOP.
La intervenció social grupal potencia
l’augment de l’autoestima a través de la identificació col·lectiva; el
sentiment de pertinença a un grup; la conscienciació sobre les estructures de
poder que travessen les vides de cadascuna, etc. Genera les condicions necessàries per caminar cap a l’emancipació i
l’autonomia com individus i com a col·lectiu.
