La història de superació d’Isabel i Manuel
La seva història és una i moltes al mateix temps. Isabel i Manuel es van conèixer als 14 anys i el primer fill va arribar quan encara eren massa joves. Van haver d’abandonar els estudis, i la malaltia del seu quart fill, que el va tenir hospitalitzat una llarga temporada, va complicar encara més la seva situació. Manuel va perdre el treball i van quedar amb molt pocs recursos, sense habitatge i amb moltes dificultats per a cobrir les seves necessitats bàsiques.
“Ens culpàvem molt per no poder-los donar el que necessitaven. Teníem por a demanar ajuda per la por al fet que poguessin separar-nos dels nostres fills”
Isabel i Manuel van trobar acompanyament professional dels serveis del seu territori, entre ells la Fundació IRES. Avui dia, acabats de complir els 30, han trobat ocupació i treballen les seves competències com a pares en el Casal en Família, un projecte al qual acudeixen per a compartir i continuar aprenent, un lloc que asseguin com una part més de la seva pròpia família. Isabel i Manuel no només han pogut millorar els seus recursos, sinó que els seus vincles familiars i socials són més forts.
Transformem la vulnerabilitat en una nova esperança, una oportunitat de canvi.
Per sobre de totes les xifres i les dades estadístiques acumulades durant 50 anys d’història, estan les històries personals. Cadascuna d’elles té un valor infinit que justifica tot el nostre treball, un exemple real i significatiu de tot el que es pot fer i de tot el que queda per fer.
