Videojocs: cara i creu

Els clicks reflexionen sobre els pros i els contres dels jocs electrònics, què troben dins d’aquest univers que no troben a la vida real?
Fundació IRES
07 Febrer de 2020

Actualment, els videojocs són la primera opció d’entreteniment entre els joves però, al contrari del que se sol pensar (que són els infants i adolescents els que més juguen) l’estadística diu que davant de les pantalles s’hi troben principalment persones adultes d’entre 25 i 34 anys, amb perfil masculí –tot i que només amb una diferència del 20% més respecte la població femenina— i amb feina i estudis universitaris segons el darrer estudi d’Intel a Espanya.

Això sí, joves i adolescents conformen el grup que més hores dedica setmanalment a jugar a la consola i qui més varietat de gèneres de videojocs prova i coneix. Juguen una mitjana de 6 hores setmanals, quina és la vertadera clau de l’èxit dels videojocs? Què troben dins d’aquest univers que no troben a la vida real?

Tots poden respondre a tres claus bàsiques:

Una forma de socialitzar

Malgrat el judici estès sobre els videojocs respecte el risc d’aïllament social, segons l’Associació Espanyola del Videojoc (AEVI) el 74% de les persones que juguen prefereixen fer-ho en grup, amb amistats i comunicar-se, encara que sigui virtualment, amb altres companys i companyes durant el temps en què es desenvolupi l’activitat. Al cap i a la fi, com a éssers socials, necessitem compartir, comentar i intercanviar visions de les experiències viscudes.

Una font d’informació i aprenentatge

Amb els videojocs, infants i joves aprenen d’una forma vivencial a assimilar una realitat, gestionar les circumstàncies que se’n deriven amb els recursos i habilitats disponibles i, a través del pensament creatiu, potenciar nous recursos personals i generar respostes en forma de solucions per a cada casuística.

I aquesta clau ens porta a la darrera:

Els desenvolupament de competències personals

Simbòlicament però també d’una manera real, els i les jugadores agafen les regnes del destí de la seva partida a les seves mans. Segons quina decisió prenguin, quin botó premin en el comandament, les conseqüències seran unes o altres.

Quina emoció. Oi? Saber-nos protagonistes de la nostra pròpia partida. Distingir el món fictici de la realitat personal és però, l’assignatura que les famílies i altres institucions han d’abordar amb els infants i joves.

A més, en aquest univers hi ha jocs de tot tipus: d’acció amb o sense violència; d’arcade, per construir i recórrer plataformes, laberints, aventures…; esportius com els de futbol, tennis, bàsquet…; d’estratègia amb rol i missions individuals o col·lectives….; de simulació amb conducció de vehicles, etc. Tot un ventall amb què cada persona s’hi pot adaptar segons les seves preferències i necessitats i amb què, els pares i mares de famílies poden treballar per escollir el que millor convingui als seus fills i filles. Perquè darrere d’aquesta oferta hi ha la responsabilitat d’escollir què, com i quan jugar d’una forma saludable.

L’enfocament del Projecte Click

En el passat curs de youtubers del projecte Click, realitzat durant les vacances de nadal amb el Youtuber i gamer Outconsumer, va tenir com a matèria principal la temàtica dels videojocs. Després de realitzar un debat sobre quines són les oportunitats que els hi aporta i els riscos que comporten, i van decidir gravar una conversa fictícia (però basada en les seves realitats) entre un pare i un fill sobre els pros i contres dels Vídeojocs: un parla dels riscos, l’altre dels seus valors.

És, la “conversa que podríem escoltar qualsevol nit a l’habitació d’un o una adolescent”, diuen els clicks.

Aquí us deixem el vídeo per veure si us identifiqueu en algun dels dos rols!