Actualment l’11% de les llars catalanes s\u00f3n monoparentals, segons l’Enquesta cont\u00ednua de llars de l’INE (Idescat 2018) i, d’aquestes, gaireb\u00e9 un 81% estan a c\u00e0rrec d’una dona \/ mare. S\u00f3n dades bastant eloq\u00fcents, que parlen per si mateixes, per\u00f2 que no reflecteixen el volum total perqu\u00e8 moltes d’aquestes dones \/ fam\u00edlies no estan representades en les estad\u00edstiques oficials. S\u00f3n invisibles.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00f2 \u00e9s el que exposa l’article de l’Esther Gil al Social.cat aquest mes que, com a membre de la comissi\u00f3 de Fam\u00edlies d’Entitats Catalanes d’Acci\u00f3 Social (ECAS) i responsable de l’Oficina de projectes de la Fundaci\u00f3 IReS, ofereix una reflexi\u00f3 entorn de quins s\u00f3n les necessitats reals d’aquestes fam\u00edlies i fa una crida al debat per a adoptar mesures que puguin cobrir. <\/p>\n\n\n\n
Aproximar-nos a les situacions que viuen les fam\u00edlies monoparentals a Catalunya implica obrir un calaix de sastre on conflueixen una enorme diversitat de realitats, en moltes ocasions invisibilitzades. Al voltant del concepte de monoparentalitat trobem un ideari d\u2019imatges preconcebudes i d\u2019estereotips que, sovint, no s\u2019ajusten a la realitat.<\/p>\n\n\n\n