La meva \u00e0via va ser adoptada. Jo no ho vaig saber fins despr\u00e9s de morir tot i que amb el temps i treballant a l\u2019equip d\u2019adopcions d\u2019infants amb necessitats especials he vist que moltes de les seves particularitats eren conseq\u00fc\u00e8ncia de la seva historia tot i que en aquell moment no era capa\u00e7 de veure-ho. Ella va morir un 2 de gener i catorze dies despr\u00e9s jo comen\u00e7ava a treballar en adopcions, com si aquest element particular hagu\u00e9s de formar part del nostre arbre, com si m\u2019hagu\u00e9s deixat part del seu llegat de manera que pogu\u00e9s acompanyar a altres persones en situacions similars a les que ella va viure. Dest\u00ed, coincid\u00e8ncia, una poesia de la vida.<\/p>\n\n\n\n
No sabem quasi res de la seva historia i tampoc l\u2019hem trobat registrada als orfenats de la zona on va cr\u00e9ixer. Nom\u00e9s coneixem el que va explicar just abans de morir. Imagino el pes d\u2019aquest secret tant de temps, nom\u00e9s ho sabia el meu avi, ni tan sols els seus fills ho van saber fins a dies abans de la seva mort. El meu avi va morir dos anys abans aix\u00ed que va ser fidel a la promesa de no explicar-ho a ning\u00fa. El que ella va dir de la seva historia \u00e9s que els progenitors biol\u00f2gics la van deixar a les portes d\u2019un orfenat amb 6 anys i la seva fam\u00edlia adoptiva la va recollir all\u00e0. A vegades ho penso i amb 6 anys segurament algun record en tindria tot i que mai n\u2019hagu\u00e9s parlat ni compartit res amb nosaltres.<\/p>\n\n\n\n
Qui era la meva \u00e0via. Una dona entregada a la seva fam\u00edlia, va tenir 6 fills tot i que dos d\u2019ells van morir durant la infantesa. Va cuidar dels 9 n\u00e9ts\/es que va tenir i tamb\u00e9 va con\u00e8ixer a gran part dels besn\u00e9ts\/es. La fam\u00edlia ho era tot per ella i ens va cuidar i estimar fins l\u2019\u00faltim moment. Ara recordo algunes coses d\u2019ella que em sorprenien i que encaixen perfectament amb el fet adoptiu i amb coses que potser els passen tamb\u00e9 a alguns infants del nostre servei. Amb aix\u00f2 no vull dir que a tothom li passi el mateix per\u00f2 si que hi ha coses similars. Per exemple la meva \u00e0via mai no volia celebrar el seu aniversari, suposadament el 6 de gener i recordo que la nit de reis sempre la pass\u00e0vem a casa seva, v\u00e8iem la cavalcada des del seu balc\u00f3 o a la porta de casa seva i sop\u00e0vem tots plegats. Aprofit\u00e0vem per celebrar la seva nova volta al sol per\u00f2 ella sempre repetia que no volia celebrar-ho. Aix\u00f2 com a nena em sorprenia molt. Mirant-ho des del que s\u00e9 ara t\u00e9 sentit no voler celebrar un dia que en realitat saps que segurament no \u00e9s el dia que vas n\u00e9ixer. Els seus pares biol\u00f2gics la van deixar sense cap identificaci\u00f3, no tenia partida de naixement, ni sabia quin dia era el seu aniversari. Alhora mai volia apar\u00e8ixer a cap foto, quan vaig ser m\u00e9s gran li preguntava el motiu per\u00f2 la seva resposta sempre era que no li agradaven perqu\u00e8 veia el pas del temps en elles, que era gran i vella i que no valia la pena fer-les. La seva autoestima va ser sempre bastant minsa tot i que jo no ho veia de la mateixa manera i feia les fotos igualment. Amb el temps m\u2019he plantejat si era el seu reflexa, el record de qui podrien ser els seus pares biol\u00f2gics, si s\u2019assemblaria a ells…perqu\u00e8 tampoc li agradaven els miralls i es pentinava sense mirar-se, al menjador, amb una pinta que duia sempre a la seva butxaca.<\/p>\n\n\n\n
Sempre va ser bastant esquerpa, no feia petons, ni abra\u00e7ades i no li agradava el contacte. Penso que pot estar relacionat amb la seva vida o tamb\u00e9 pot ser quelcom de personalitat. Potser era perqu\u00e8 el contacte tan proper amb alg\u00fa fa que et puguis sentir vulnerable, t\u2019acosta i amb el pes tan gran que duia sobre l\u2019esquena segurament mai es va permetre aquesta proximitat. Tot i aix\u00ed sabia demostrar-te el seu afecte d\u2019altres maneres, des de la cura i implicaci\u00f3 en el dia a dia. Tamb\u00e9 tenia coses molt bones i que jo admirava profundament. El que m\u00e9s m\u2019agradava d\u2019ella \u00e9s que mai jutjava, li podies explicar el que fos que sempre escoltava atenta i et donava la seva visi\u00f3. A vegades simplement es limitava a dir-me que jo era molt jove, que les coses havien canviat molt de quan ella ho era i que entenia que ara fos diferent, que les coses sempre van canviant. Va ser l\u2019\u00fanica persona de la seva edat que no es posava les mans al cap amb les meves aventures i decisions.<\/p>\n\n\n\n
Quan va morir la meva \u00e0via la meva tieta va anar al seu poble per saber si podia obtenir alguna informaci\u00f3 a l\u2019orfenat o de la gent del poble per\u00f2 en aquella \u00e8poca no es registrava res ni tampoc quedava ning\u00fa que hagu\u00e9s estat en aquell moment. Ella va morir els 96 anys, aix\u00ed que les seves educadores o monges d\u2019acollida segur que havien mort molts anys abans. En aquest punt vaig poder experimentar els buits que generen les histories sense un inici clar, sense on remuntar-te, amb totes les fantasies respecte els or\u00edgens que pot generar. Ella segur que se les va fer al llarg de tota la vida per\u00f2 nosaltres com a familiars d\u2019ella tamb\u00e9. Vaig estar donant bastantes voltes del perqu\u00e8 tots volem saber, d\u2019on venim, qu\u00e8 ens precedeix, la nostra historia.<\/p>\n\n\n\n
Em va saber molt greu no poder compartir tot el que s\u00e9 ara amb ella, no poder acompanyar-la a fer front als seus fantasmes, a poder dir qui era i d\u2019on venia sense por a ser jutjada, sense reviure des del dolor tota aquella part de la seva vida. Tamb\u00e9 em sap greu dir en veu alta el seu secret, que segur que li va costar mantenir i que li va pesar tota la vida, per\u00f2 penso que pot ser alliberador. Sento que en la meva tasca li faig un bonic homenatge, intentant que cap infant pugui sentir-se tan sol\/a en el seu cam\u00ed com segurament es va sentir ella. Que tinguin la confian\u00e7a de parlar-ho, de buscar, de saber i decidir com volen que sigui la seva historia. Perqu\u00e8 \u00e9s cert que no sabem d\u2019on venia per\u00f2 tenim clar qui va ser i qu\u00e8 va construir i, per tant, la seva historia perdura i \u00e9s en nosaltres. <\/p>\n\n\n\n