Coneix a Luisa Fernández, voluntària del programa Tu Ho Fas Possible

Explica’ns, què va ser el que et va motivar o va inspirar a fer el pas i fer-te voluntària a la Fundació IRES? Hi havia alguna cosa en particular que et cridés l’atenció d’aquest tipus d’acompanyament a la infància?

La veritat és que des de la meva infància i pels valors adquirits dels meus pares. I seguint el seu exemple, sempre he tingut present ajudar el proïsme. I en conèixer la fundació IRES, vaig saber immediatament que em volia fer voluntària i poder contribuir a aquesta gran tasca que la fundació realitza.

Segur que recordes el teu primer dia al programa de cura de nens i nenes. Com va ser aquesta primera experiència? Va coincidir amb el que esperaves o t’has endut alguna sorpresa?

El meu primer dia, me’n recordo perfectament. Havia de fer canguratge, a Flassaders. La benvinguda que vaig rebre de la Sara, l’Adrià i en aquell temps hi havia la Laura. Va ser una calidesa humana. Que els meus nervis se’n van anar de becs marrons!. Va ser meravellosa, els meus petits, amor en estat pur.

Al llarg del teu temps com a voluntària, hauràs viscut molts moments. Podries compartir amb nosaltres algun moment, per petit que sigui, que se t’hagi quedat gravat al cor i que resumeixi per què ho fas això?

Sí, va anar en finalitzar un taller de Mentories. Quan van aparèixer, les mamis amb els seus fills i em van fer entrega d’un diploma. L’havien pintada i hi van posar una dedicatòria. Què dir, que em vaig posar a plorar. Ho dic tot. El millor diploma de tota la meva vida per l’amor amb què ho van fer i em van lliurar.

Per a tu, què és el més important que aporta la teva presència constant i afectuosa a la vida d’aquests nens i nenes? Què creus que reben ells de tu, més enllà del temps de joc o cura?

Espero que se sentin molt estimats i valorats. I respectats. Jo els demostre que són molt importants per a mi. I que els estimo molt.

Sovint, quan ensenyarem o ajudarem, acabem aprenent nosaltres. Hi ha res que hagis après sobre tu mateixa, sobre la vida o sobre la infància, gràcies a aquesta experiència?

Cada dia és un ensenyament per a mi, per part dels petits. La resiliència i l’empatia. La seva generositat. La seva fortalesa… Un aprenentatge diari! 😍

Després de començar el voluntariat, diries que veus la realitat social (la infància, les dificultats familiars, etc.) d’una manera diferent? En què ha canviat la teva perspectiva?

Per descomptat, suposadament. Segons el sistema, tots gaudim. D’un benestar social això no és així. Mentre es vulnerin els drets de les mares i els fills, hi ha un desemparament total. Cal posar èmfasi, com a societat. La demanda d‟una Xarxa d‟ajudes, a nivell de cobrir totes les seves necessitats. Què no són poques. I aportar el nostre granet de sorra, en el meu cas sent voluntària.

Com és la vostra relació amb l’equip tècnic de la Fundació i amb les altres voluntàries? Sents que formeu part d’una xarxa de suport, tant per als nens com per a tu mateixa?

Estic molt contenta i agraïda. Tots els equips tècnics són meravellosos. Em fan sentir-ne part i només puc donar les gràcies a tots ells. Sí, em sento totalment integrada. M’encantaria, conèixer totes les voluntàries. D’aquesta manera faríem un equip més sòlid i eficient. Més compromès amb la Fundació.

Des de la teva experiència en el dia a dia, si poguessis demanar un desig per millorar la vida d’aquests nens i nenes, o per facilitar la feina del voluntariat a la Fundació, què seria?

El meu desig seria que els petits i els seus mamis. Sentissin que rebran tota mena d’ajudes. Que no estan sols.

Quan penses en les persones que acompanyes, què t’agradaria per a elles d’aquí uns anys? Quina llavor esperes haver contribuït a plantar-hi?

M’encantaria, veure’ls feliços i havent aconseguit els seus somnis. I per part meva, bé he intento que se sentin estimats i valorats.

Per acabar, si tinguessis davant una persona que està pensant en fer-se voluntària però encara té dubtes, què li diries per animar-la a fer el pas i viure aquesta experiència a la Fundació Ires?

Li diria que no en tingui cap dubte. Que ser voluntari a la Fundació IRES canviarà la seva manera de veure la vida. Et fa créixer i ésser més conscients. De tots els problemes que pateixen les dones i els fills. No ho dubtis, fes-te voluntariat. I passa a formar part de la nostra fundació!!!

A la Fundació IRES Tu Ho fas Possible. Apunta’t als nostres voluntariats a la nostra pàgina web!