9 de novembre: Dia Mundial de l’Adopció, una data per sentir les veus de qui ha estat adoptat

Un any més, en el Dia Mundial de l’Adopció, volem fer valdre la importància de seguir revisant els processos que viuen totes les persones adoptades i els mites i prejudicis que encara avui dia existeixen socialment.

Darrere de cada adopció hi ha una realitat que necessita ser escoltada amb respecte i empatia, més enllà del relat de les famílies que adopten o dels i les professionals que hi treballen. És en aquesta línia que aquest any volem donar veu als i les protagonistes, compartint els testimonis d’adolescents i joves que van passar fa un temps pel nostre Servei i que han volgut compartir amb nosaltres les seves opinions i sentiments.

Davant la pregunta del que ha significat per ells i elles el fet de ser adoptats, ens traslladen que “para mi ser adoptado es como una aventura” “és dur, però a la vegada et fa tenir més maduresa. És dur no tenir coneixement d’on vinc, no tenir records o no saber al 100% la veritat”. Un passat que no va ajudar a créixer amb confiança i que va necessitar d’un temps per arribar a sentir que “porque otras personas no te hubieran aceptado no significa que no valgas, nada de lo que ha pasado ha sido culpa tuya, ni nada de lo que te pase después”. Una trajectòria personal de superació que porta a mirar endavant, “a seguir adelante, para convertirte en la persona que quieres llegar a ser, nadie te dejará de lado, tú familia te ayudará y tus amigos no te juzgaran”. 

L’adopció molt sovint ve acompanyada per l’interès de conèixer la història de la família d’origen. Conèixer les raons que van motivar l’adopció és un sentiment compartit per la majoria dels i les adoptats/des. Davant aquest interès alguns dels joves participants reconeixen que van passant per diferents moments; “ara estic bastant bé, però es veritat que abans li donava molta importància”. Per cada subjecte hi ha uns temps diferents per fer aquest treball de trobar respostes. A vegades quatre frases que donen sentit i tranquil·litat a aquesta recerca, ”conozco como se llamaban mis padres y que a mi hermana no podían cuidarla bien y después nací yo y vieron que tampoco podían cuidarme. Yo les diría a otras personas adoptadas que no tengan prisa por conocer”, “porqué llegará el momento adecuado y podrán conocer sus orígenes”. Alguns tenen records d’una infància marcada per l’estada a un centre, “on parlava en una altra llengua i feien sortides divertides”. Altres, en canvi, poden afirmar que “no m’interessa gaire saber què va passar ni com era la meva vida abans, perquè crec que vaig començar una nova vida i saber no canviarà res”. Del tot respectable també.

Quan demanen a aquests joves i adolescents què és el que dirien a un infant que ha de ser adoptat, parlen de l’adopció com un “procés molt dur i a vegades traumàtic. Pot ser una merda o la millor cosa que t’ha passat en la vida… no us mentiré dient que tot és color de rosa… mireu el futur, sense esborrar el passat, perquè és el que us ajudarà  a créixer i a seguir endavant. Estic segura que aviat trobareu una família que us estimarà i estareu contents … Sigueu amables amb la vida tot i que les coses no han anat com ens agradaria.” També ens orienten en la feina que queda per fer com a societat: “el que podria ajudar als infants és que a l’escola es normalitzi l’adopció i les diferents varietats de famílies.” 

Des del Servei d’adopcions volem agrair-los les seves paraules i la seva valentia, perquè cada testimoni ens obre una porta a la comprensió i a mirar l’adopció amb més humanitat i menys judici. Les seves reflexions parlen de l’adopció, però també de resiliència, d’amor en les seves múltiples formes, d’històries que s’entrelliguen, de trobades que sanen i de recerques que mai acaben del tot. Però sobretot, de la bellesa de ser un mateix, amb tot el que això implica. Moltes gràcies per la vostra sinceritat.

Nosaltres com a professionals seguirem treballant perquè tots els infants i joves adoptats se sentin acompanyats i reconeguts en els seus processos vitals. Som cada vegada més conscients que l’adopció és un procés obert al llarg de tota la vida i que hi ha moltes maneres diferents de viure el fet adoptiu. Cal respectar el moment vital i la vivència que cada subjecte pugui tenir de la seva pròpia història. És necessari fomentar una cultura que reconegui la diversitat d’experiències adoptives, que valori la identitat de les persones adoptades, que obri espais de diàleg i validi la diversitat de relats per garantir que cada persona adoptada pugui explorar la seva identitat sense por.

Si penses que com a família podries oferir la teva llar per un infant amb necessitats especials que encara segueix a l’espera contacta amb nosaltres a través de #busquemfamíliesespecials