Compartim amb vosaltres el testimoniatge de la Lluïsa, voluntària de la Fundació IRES en alguns dels nostres serveis de les Balears. Moltes gràcies a la Lluïsa per explicar-nos la teva experiència i pel teu compromís!
Com ens vas conèixer?
Jo vaig entrar a la Plataforma del Voluntariat de les Illes Balears i vaig estar buscant allò que més s’ajustava a la meva manera de ser i en allò que jo podia brindar a les persones. Quan vaig entrar a la web d’IRES, em va encantar, m’interessava molt a qui anava adreçada la feina de la fundació (a les mares, als nens i nenes…) I després vaig conèixer l’equip de professionals i vaig quedar encantada.
Havia fet voluntariat quan era més jove, però després va emmalaltir el meu pare i la prioritat era cuidar-lo. Des de la meva infància em van inculcar “no pots donar allò que et sobra”, perquè això no té valor. Per mi el voluntariat és com una feina. Moltes dones a la meva edat fan un voluntariat perquè queda molt bé, en el meu cas, a mi no em sobra el temps, ho faig per allò que em brinda, és meravellós, és un intercanvi. Faig un bé i en rebo molt. L’agraïment que rebo per part de les mares m’inunda d’amor.
En quin projecte ets?
Vaig estar a Menudets, al Casal de Família i ara dedico més temps a Mentories, el programa d’atenció a fills i filles de dones que han patit violència masclista. Estic amb els petits mentre les mares estan en teràpia.
Què és el que fas?
Escoltar. Jo em limito a escoltar-los. Hi va haver un dia que un nen em va preguntar si jo tenia el pare. M’impacta molt, perquè em va dir que ell no tenia el pare. Parlant amb ell, comentava que el seu pare no ho volia i jo li vaig dir que a ell l’estimen molta gent i els seus pares també. Es va quedar tranquil, em va fer una abraçada i vam seguir jugant.
Què t’agrada més del voluntariat?
Pot semblar una cursileria, però el que m’agrada més del voluntariat és l’amor que rebo. Aquestes abraçades espontànies, aquesta cara quan les veus felices que somriuen, aquest espai-temps és meravellós.
Què us motiva per fer voluntariat?
Em motiva poder ser útil, aportar alguna cosa. Crec que tothom hauria de fer un voluntariat, perquè aprens molt… Amarar-se de l’experiència i aprendre de totes les professionals i posar tot el millor de tu. Això és el que faig i em motiva.
Què diries a una persona que s’està pensant fer voluntariat?
La primera cosa que estigui preparada per fer-ho, que no sigui una opció per no saber què fer, per ocupar temps. El voluntariat és una tasca molt important, formeu part d’un equip i la vostra aportació és necessària, cal estar centrat i disposat a donar.
T’explico una anècdota, el meu marit em diu per anar-nos-en de viatge i quan coincideix jo li dic que el primer és el voluntariat, jo m’ho prenc de debò.
Aquest projecte és possible gràcies al finançament de la Conselleria de Famílies i Assumptes Socials del Govern de les Illes Balears, a través de la subvenció del 0,7% dIRPF Social
