La tardor és una de les estacions de l’any més inspiradores, o almenys així ho han sentit els i les participants en el Casal en Família de La Pau-La Verneda. Una estació que ens regala colors i escenes d’allò més retratables, a més el dia comença a escurçar-se i això provoca certa nostàlgia, un moment que ens porta a mirar cap endins i que cal aprofitar amb la creativitat que emana dels infants. I així ho han fet els petits i petites del Casal, a partir d’una proposta que va ser molt ben rebuda: sortir al carrer a retratar la tardor, a ser petits/es fotògrafs i meravellar-se amb el que regala la tardor, partint de la idea que la mirada de cada un d’ells és única i especial, per la qual cosa tot allò que els pogués cridar l’atenció seria interessant retratar-ho.
En sortir al carrer, els infants es van deixar portar per tot allò que consideraven bonic i que representava la tardor. A posteriori cada infant va seleccionar alguna de les seves fotografies amb les quals dedicaria un treball i en les sessions posteriors on van treballar amb les seves obres. Primer de tot, van crear els marcs per a les fotografies, permetent que cadascú decidís de quina manera volia enquadrar-la. D’aquest pas van sortir treballs preciosos, els quals van mostrar i compartir amb la resta de companys i companyes, valorant la tasca que havia fet cadascú. Un cop realitzat el marc, van passar a fer una de les parts més introspectives: pensar el títol de la fotografia, observar-la amb calma i escriure el que els inspirava de la imatge en qüestió. Aquest va ser un dels moments més graciosos, ja que d’idees en sortien de tots colors, fins que finalment cada infant va decidir el nom de la seva obra, de la qual se’n sentien ben orgullosos.
I l’últim pas i no menys important: decidir entre tots/es el títol de l’exposició fotogràfica i poder-la mostrar a les mares i pares del Casal. I així va sortir el títol que encapçala aquest text, La tardor a través dels nostres ulls. La tarda que van rebre les famílies per explicar-los i mostrar l’exposició va ser una tarda plena d’emoció i pels infants representava un moment molt rellevant: podien explicar el procés creatiu a les seves mares i pares i sobretot, exposar que la seva mirada també és important, que tot i ser petits/es, també hi tenen molt a “veure”, i que d’aquesta mirada, els adults aprenem dia rere dia.
