Trencant mites sobre la finalització de l’Acolliment Familiar

Aquest mes de novembre, dins de la programació del Centre Cívic de Sant Andreu de Barcelona, s’ha representat l’obra de teatre “Dues famílies” de José Pascual Abellán, traduïda per l’Adrià Illesca i representada per la companyia de teatre “La Chincha”.  Més de 70 persones han assistit a la funció, després de la qual s’ha realitzat un col·loqui, organitzat pel Servei d’Acolliments de la Fundació IRES.

L’obra de teatre es centra en el moment on un infant que viu amb una família d’acollida, torna amb el seu pare biològic. És a dir, el moment que simbolitza que s’ha complert l’objectiu de l’acolliment familiar: cuidar l’infant durant el temps que faci falta mentre la seva família d’origen es recupera d’un període de dificultat.

Aquest és un moment que pot generar por i descoratjar a persones que pensin en oferir-se com a família d’acollida, però que també pot generar empatia amb la part més social d’aquesta mesura de protecció. Sigui com sigui, és un tema que pot ser controvertit en l’acolliment familiar i que vam voler posar sobre la taula, per tractar-lo des de l’emoció i des de la vessant més professional: del treball i l’acompanyament als infants, adolescents i les seves famílies. Famílies en plural, tant la família d’acollida com la d’origen.

Mites que es van abordar en el col·loqui:

Les famílies d’acollida i d’origen es coneixen de cop: A la vida real aquest procés és progressiu i voluntari, depenent de com de preparades es sentin les famílies per donar aquest pas. És una instància que es va treballant al llarg del seguiment de l’acolliment familiar i que pot ajudar a que l’infant visqui amb més naturalitat el fet de tenir Dues Famílies. La relació entre les famílies no es produeix d’un dia per l’altre i es treballa considerant i acompanyant les emocions de totes les parts, situant sempre l’infant al centre.

L’infant marxa de la família d’acollida d’un dia per l’altre: En el procés de reintegració d’un infant, l’acompanyament a les famílies d’origen i d’acollida és un dels aspectes clau. La preparació dels adults per afrontar aquest i altres situacions de complexitat, és fonamental perquè l’infant pugui transitar els canvis amb la tranquil·litat que no perd l’estima de les seves figures de referència. Quan es produeix un retorn, es realitza un treball en xarxa per preparar els passos que facilitaran aquest procés, facilitant la gestió de l’impacte emocional per tots els agents implicats.

No es té en compte què pensa l’infant: L’infant forma part activa del procés de retorn, segons la seva edat, grau de maduresa, temps que porta en la família d’acollida, etc. Cada cas és únic i l’acompanyament ha de ser específic, tenint en compte el procés emocional de l’infant en cada fase de l’acolliment.  És important facilitar que els infants puguin posar paraules al que senten, especialment davant d’un retorn, ja que és un moment carregat d’expectatives, pors i també esperança, com bé representava l’obra.

Si fas un acolliment, patiràs molt quan l’infant marxi: Hi ha diferents tipologies d’acolliment familiar, segons la probabilitat de recuperació de la família d’origen. Si bé l’acolliment comporta cert grau d’incertesa,  una persona que vol acollir, pot definir per quina modalitat s’ofereix i és una decisió que s’orienta i acompanya per part de l’equip tècnic. Malgrat el dolor que es pot sentir, l’acolliment familiar no és una pèrdua per l’adult, sinó una mesura de protecció per l’infant, una oportunitat reparadora pels infants i adolescents i que té un impacte transformador en la família o persona que acull.

El fet de ser acollit pot oferir a un infant estabilitat, afecte, cura i un entorn estructurat en un moment vital especialment vulnerable. No es tracta només de cobrir necessitats bàsiques, sinó d’oferir un “embolcall emocional” que li permeti continuar creixent.

Agraïments a les persones participats del col·loqui: Marta Sagrera, educadora social; Fabiola Espinosa, coordinadora d’un dels equips del Servei d’Acolliments Familiars; Celeste Reyna, psicoanalista especialitzada en l’atenció d’infants, adolescents i famílies en processos d’acolliment familiar i adopció; i Adrià Illesca, actor de La Chincha teatre.  Agraïm també al públic per la seva assistència i participació amb opinions i preguntes.

Si vols contribuir a fer cultura de l’Acolliment Familiar, visita la nostra web petitesmaltes.org