El treball en xarxa junt amb el suport de les famílies esdevé un factor clau en la reinserció

IRES reuneix a professionals de l’àmbit judicial, social i psicoterapèutic per abordar nous reptes sobre drogodependències i mesures penals alternatives
Profesionales de la red de la Fundación IRES
Fundació IRES
3 Octubre de 2019

Més de 40 persones assisteixen al diàleg sobre drogodependències en l’àmbit penal organitzat per la Fundació IRES a Terrassa.

Ahir es va endegar el Cicle de Diàlegs per a l’Acció de la Fundació IRES amb el tema Drogodependència en l’àmbit penal com a eix central d’una trobada entre professionals de diversos àmbits i ciutadans i ciutadanes, que ha tingut lloc en el Centre Cívic Vapor Gran de Terrassa.

El context d’aquest cicle sorgeix en el marc de la celebració del 50è aniversari de la Fundació IRES que, instituïda en el 1969, va ser la primera associació privada sense ànim de lucre i d’àmbit estatal en treballar la reinserció social.  Aquests diàlegs també volen ser un espai d’inspiració per al sector social amb motiu de la celebració de la 5a edició del Memorial Manuel Adroer Iglesias, qui va ser un president molt significat a la fundació i qui va instaurar la innovació i la qualitat com a dos principis fonamentals per a dur a terme una tasca social de qualitat i d’excel·lència al llarg del temps.

Concretament, l’objectiu de l’acte de Terrassa, al qual han assistit al voltant de 40 persones de diferents àmbits, ha estat el de compartir i intercanviar visions sobre els reptes que cal abordar com a societat davant les drogodependències i les noves addiccions.

Pius Fransoy, excap de l’Àrea de Mesures Penals Alternatives a la Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil, ha estat la figura moderadora del diàleg i ha volgut remarcar que, malgrat la inestabilitat del terreny polític, les institucions que treballen per la reinserció sempre han mantingut la seva capacitat de donar resposta a les necessitats socials emergents. En aquest sentit, afirmava: “Institucions com IRES, amb 50 anys de trajectòria desenvolupant i innovant amb programes socials de prevenció, treball familiar i terapèutic, ajuden a avançar a l’Administració Pública”.

Per a contextualitzar aquesta trajectòria, Carmen Gallardo, com a delegada de Mesures Penals Alternatives d’IRES, s’ha encarregat de fer el recorregut històric de les darreres tres dècades en matèria d’atenció social i reinserció: Anys 80, sortint d’una dictadura, i amb el sorgiment de múltiples mobilitzacions socials, es va registrar un alt índex d’atur juvenil a tot l’Estat espanyol. Una època convulsa en què el consum de l’heroïna és considerava gairebé una epidèmia. A mitjans de la dècada, Espanya va esdevenir el país amb l’índex més alt de consumidors d’heroïna del món. El ritme d’addicció era frenètic i les conseqüències del consum, devastadores: 15.910 morts per reacció aguda després del consum i 35.000 persones per VIH. En poc més d’una dècada, Catalunya va passar de 300 a gairebé 13.000 consumidors d’heroïna. “Vam perdre tota una generació de gent jove”, lamentava la delegada d’MPA.

Davant aquesta desfeta social, quan encara no hi existia xarxa d’atenció específica, i la xarxa de Salut es negava a atendre a persones amb addiccions, van sorgir els primers programes d’atenció especialitzats en drogodependències fins que als 90 es van crear els primers equips de mesures penals alternatives a la província de Barcelona.  Han passat molts anys,  s’ha millorat en temps d’aplicació i execució, i la taxa de reincidència és relativament baixa: 9 de cada 10 persones intervingudes no han reincidit segons el darrer estudi La reincidència en mesures penals alternatives de 2015elaborat pel Centre d’Estudis Jurídics i Formació especialitzada de la Generalitat de Catalunya.

Un dels factors que dilaten el temps d’espera és la falta de professionals en l’àmbit de la defensa judicial orientats a les mesures penals alternatives. Patxi Blázquez, advocat de l’associació Alejop i president de la comissió de drogues del col·legi de l’advocacia de Barcelona, ha reivindicat que en l’actualitat es podrien aplicar moltes més suspensions de penes per aquelles persones que afronten problemes judicials relacionats amb drogodependències i addiccions a substàncies. Per a dur a terme la seva tasca, des de la seva associació treballen conjuntament amb centres on hi ha usuaris i usuàries amb aquest perfil i fan especial incidència en què els professionals de l’advocacia formin part dels equips de suport terapèutic amb l´objectiu d’acompanyar en els processos judicials i penals.

Quan parlem dels equips de suport terapèutic, es fa referència al treball en xarxa amb entitats com l’Associació Alba de Terrassa— que treballen per la prevenció i tractament terapèutic de les addiccions­— que s’incorporen junt amb altres recursos als programes de justícia amb l’objectiu de donar més eines i oferir més oportunitats a les persones que presenten aquest tipus de problemàtiques. La seva representant en el diàleg, la psicòloga Anaïs Corpas, recordava que el fet d’haver comès un delicte no implica que no haguem de prendre consciència que darrere d’una addicció coexisteixen més d’una problemàtica en la persona.

En aquests processos d’intervenció, el temps en què arriba la mesura i s’aplica sovint no coincideix amb el temps en què la persona usuària experimenta una evolució psíquica, un desajust del qual es poden derivar certes dificultats. Professionals com Corpa entren en la part del procés on es requereix atenció psicològica, quan establir el vincle amb l’usuari o usuària resulta essencial per la seva recuperació. “La drogodependència és considerada una malaltia i, per tant, requereix d’una resposta terapèutica”, explicava la psicòloga, i afegia que el benefici que es proporciona a la persona a través de la intervenció, a la llarga permet obtenir un benefici per a tota la societat. Cal posar de manifest aquest fet per reduir l’estigma i superar els prejudicis socials que associen els delictes amb un deute social.

Des del punt de vista de la intervenció amb menors i joves feia les seves aportacions Toni Cano, psicòleg especialista en la intervenció terapèutica individual amb joves infractors, i aplicació de programes d’intervenció grupal amb adolescents. Actualment treballa com a terapeuta  a l’equip de Medi Obert 4 del Departament de Justícia, on s’executen mesures judicials no privatives de llibertat en menors i joves en el seu entorn social i familiar. Al marge de les addiccions tòxiques, incrementa la presència de les addiccions no tòxiques: les dependències als jocs del mòbil o videojocs i jocs d’atzar. “Has d’estar al dia de quines són les noves problemàtiques que afecten als joves perquè, si no, no pots comprendre la situació”, assegurava Cano. En el darrer mes, uns 1.600 joves han estat atesos en el Medi Obert a Catalunya, del quals un 7,3% han estat intervinguts per drogodependències. El terapeuta afirmava també que a vegades una toxicomania o addició no és el problema principal i què sovint s’ha de “rascar” i extreure’n tots els factors de risc que afecten als joves, amb una especial sensibilitat i atenció amb casos d’adolescents on l’acompanyament de la família en el procés pot determinar o comprometre la intervenció.

Les conclusions del diàleg compartit, tant per part dels assistents com dels professionals convidats a intervenir, recollien els beneficis d’establir un punt de trobada del món terapèutic i el món judicial en benefici d’un sistema dotat de més recursos per a la societat. Tot i així, hi ha encara molt desconeixement sobre les Mesures Penals Alternatives a la presó, mesures que s’orienten a reduir el risc de reincidència tant en adults i joves que han delinquit i que tenen una finalitat educativa i integradora. I cal, precisament per aportar un major benefici a la societat, la implicació de tota la comunitat i, sobretot, la família com a principal sosteniment en els processos d’integració social.

El treball en xarxa, per tant, junt amb el suport de les famílies esdevé un factor clau en la reinserció de persones penades amb problemàtica de drogodependències i addiccions