La Fundació IRES impulsa una jornada d’innovació social sobre la importància de la mesura de l’impacte

Des de la Fundació IRES hem celebrat la 2a Jornada de VulnerHabilitat, una trobada interna que ha permès debatre i compartir experiències al voltant de la mesura de l’impacte social i de l’Índex de VulnerHabilitat, la nostra eina d’avaluació. La sessió ha comptat amb més de 130 professionals de l’equip, tant de Catalunya com de les Illes Balears, i s’ha desenvolupat amb una dinàmica interactiva i participativa, que ha afavorit la reflexió i el debat al voltant d’aquesta matèria. 

En els darrers anys, la mesura de l’impacte ha guanyat protagonisme i ha anat adquirint un pes creixent tant en l’àmbit empresarial com en les organitzacions socials, les administracions i el món de la inversió. Aquest interès respon a diferents factors, entre els quals hi ha l’impuls de nous marcs legals i iniciatives vinculades a la sostenibilitat i a la inversió d’impacte, així com la major necessitat de disposar d’informació que permeti entendre els efectes de l’activitat de les organitzacions sobre les persones, la societat i el medi ambient.

En aquest context, mesurar l’impacte va més enllà de quantificar l’activitat o els resultats assolits. Permet aprofundir en els canvis que es produeixen a partir de les intervencions, generar evidències per orientar la presa de decisions i disposar d’informació útil per millorar la gestió dels serveis. Alhora, contribueix a reforçar la transparència i la rendició de comptes davant dels diferents grups d’interès i a comunicar de manera més fonamentada l’impacte social generat per les organitzacions.

La mesura de l’impacte social, una tendència creixent

Per aprofundir en el debat al voltant d’aquesta matèria, la jornada ha comptat amb la ponència “De l’evidència a la decisió: la mesura de l’impacte social” a càrrec de Patricia Polvora CEO i fundadora The Social Consulting Agency, especialista en la mesura de l’impacte social.

Durant la seva intervenció, ha posat l’accent en la necessitat d’anar més enllà de la recollida de dades per entendre què canvia realment com a resultat de la intervenció social. Així, ha plantejat la importància de passar dels resultats immediats (outputs) als efectes i canvis que es donen en la vida de les persones (outcomes).

La mesura de l’impacte, ha assenyalat, ha de servir per “prendre decisions estratègiques, operatives i tàctiques que van a transformar les vides de les persones”, anant més enllà de ser útil com a eina de comunicació o per a la rendició de comptes. 

Segons Pólvora, mesurar l’impacte implica avaluar, a partir de dades i evidències, quins canvis genera un projecte en les persones i el seu entorn. Des d’aquesta òptica, ha posat el focus en la petjada que deixen les intervencions en la vida de les persones. “Si no hi ha petjada, no hi ha valor”, ha afirmat. Alhora, ha subratllat la importància d’incorporar la veu de les persones per entendre els canvis que es produeixen en les seves vides. En aquest sentit, la mesura de l’impacte permet anar més enllà del que un projecte preveu i conèixer què canvia realment des de la perspectiva de les persones en què incideix.

Per fer avaluable aquest canvi, actualment es compta amb diverses metodologies, una d’elles, com ha indicat l’especialista és el Retorn Social de la Inversió (SROI), una metodologia que permet quantificar i monetitzar l’impacte social, ambiental i econòmic generat per reflectir el valor real creat per cada euro invertit. Tot i ser un marc de referència consolidat, la seva aplicació pràctica continua sent desigual i encara representa un repte per a moltes organitzacions.

De la vulnerabilitat a la VulnerHabilitat

En aquest context, la directora operativa de Catalunya de la Fundació, Eva Alesanco, i la directora operativa de les Illes Balears, Aina Capellà, han explicat el procés participatiu intern que ha culminat en la definició del marc teòric i metodològic de l’IRES.

A la Fundació entenem que totes les persones podem trobar-nos en una situació de vulnerabilitat en algun moment, però hi ha qui necessita un acompanyament professional per poder afrontar aquests moments de dificultat.

Aquesta manera d’entendre l’acompanyament es concreta en el concepte de la VulnerHabilitat, l’essència del nostre model d’intervenció. Una metodologia compartida entre serveis, equips i territoris que posa el focus en les habilitats, competències i recursos que tenim les persones per afrontar les dificultats i generar noves oportunitats.  

És a dir, transformar la vulnerabilitat en VulnerHabilitat. Però com mesurem els canvis en les persones que atenem? Aquesta reflexió és la que ens va portar a desenvolupar l’Índex de VulnerHabilitat. 

L’Índex de VulnerHabilitat, una eina per mesurar la transformació social

Per entendre com es concreta en l’entitat la mesura de l’impacte, Marta Cañadilla, coordinadora de gestió de l’ecosistema Sant Martí i Daniel Jiménez, responsable de l’Ecosistema, han compartit per la seva part el desenvolupament i la implementació de l’Índex de VulnerHabilitat, una eina d’avaluació transversal i supraprogrames, que complementa els objectius específics i/o plans de treball de cada servei o projecte. 

L’Índex s’ha construït de manera col·lectiva i gràcies a aquesta eina pròpia, avaluem l’evolució de la multivulnerabilitat que travessen les persones durant el procés del nostre acompanyament. L’eina recull una valoració inicial de la situació de la persona i de les dimensions vitals que es treballen, i una valoració final que permet visibilitzar la seva evolució i mesurar els canvis produïts al llarg de la intervenció.

La seva implementació ens ha permès identificar en quines dimensions de la vida de les persones incidim més des dels nostres projectes i disposar d’una visió més global de les situacions que acompanyem. Com han explicat, l’Índex “sistematitza la intervenció, oferint una mirada més àmplia de quines són les dimensions on podem impactar i ens ordena de quina forma podem guiar aquesta intervenció”.

Actualment disposem d’un Índex per a persones adultes (implementat en el 88% dels projectes) i d’un altre per a infants (91%). Fins ara, s’han realitzat 2.656 avaluacions inicials i 1.432 finals.

L’experiència dels equips 

Però, com s’aplica l’Índex en el dia a dia dels serveis? Què en suposa? Ana Urquijo Pancorbo, directora del Servei d’Atenció Psicològica a dones víctimes de violències masclistes i les seves filles i fills del Consell de Mallorca (SAP), i Carolina Villar Romón, coordinadora i tècnica del projecte Impulsa Granollers, han compartit alguns aprenentatges i reptes que ha comportat incorporar aquesta eina als serveis.

Ana Urquijo ha explicat que la integració de l’Índex ha requerit un procés d’adaptació i sistematització de les avaluacions inicials i finals, però també ha contribuït a enriquir els resultats i enfortir la metodologia del projecte, entre d’altres. Per la seva banda, Carolina Villar ha assenyalat el temps que requereix completar l’eina a l’inici i al final de la intervenció, i ha destacat que els resultats permeten analitzar l’evolució del projecte, aportar informació per a una anàlisi més global de l’entitat i homogeneïtzar l’avaluació entre les professionals.

Així doncs, l’Índex de VulnerHabilitat no només ens ajuda a mesurar la transformació en la vida de les persones ateses. També ens permet generar informació per disposar d’informes d’impacte social, avançar en la investigació, desenvolupar metodologies innovadores i optimitzar processos interns, entre d’altres. 

L’equip de la Fundació també ha destacat la bona valoració d’aquesta eina entre els diferents grups d’interès, com les empreses i entitats col·laboradores, per l’impacte que té en la millora de la vida de les persones, alhora que posa en valor la seva contribució en els nostres projectes i iniciatives. 

Els nostres reptes de futur

Com a part d’aquest camí, encara queden reptes per assolir. Així, entre les prioritats hi ha ampliar la implementació de l’Índex per a persones adultes al 100% (actualment 88%) dels serveis de Catalunya i les Illes Balears, així com aplicar l’Índex de VulnerHabilitat infantil als serveis on sigui pertinent. Alhora, es vol avançar en la interrelació de les mesures d’avaluació per disposar d’una visió més global de les situacions i continuar treballant en la seva validació com a instrument de mesura de l’impacte, entre altres objectius.

En aquest escenari, la mesura de l’impacte s’evidencia com una clau estratègica per a la nostra entitat i per a totes les organitzacions que volen comprendre millor l’impacte de la seva activitat i potenciar la seva capacitat transformadora.