Informe sobre l’execució de mesures penals alternatives amb perspectiva de gènere a Catalunya

Els equips de Mesures Penals Alternatives d’IRES col·laboren en l’elaboració d’un estudi sobre bones pràctiques i els beneficis d’aquestes mesures a partir de les experiències de professionals i dones ateses per aquest servei.
Fundació IRES
6 Maig de 2020

Les darreres investigacions sensibles al gènere dins el sistema d’execució penal assenyalen que les dones penades viuen situacions discriminatòries severes. Tanmateix, la literatura científica ens diu que hi ha mesures alternatives que atenen millor les problemàtiques de les dones i ajuden a reduir la reincidència. Per aquest motiu, el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) ha elaborat un informe que incorpora la perspectiva de gènere per a contribuir a la construcció d’un sistema penal més equitatiu. Aquest document va comptar amb les aportacions de les delegades de l’equip de MPA Barcelona de la Fundació IRES, així com uns quants testimonis de les dones que atenen des del servei.

Els objectius que es va plantejar la Cristina Vasilescu, autora de l’informe, són: 1) evidenciar les diferències existents entre les dones i els homes penats a una mesura penal alternativa a Catalunya durant l’any 2017; 2) valorar quines pràctiques són més adients a l’hora d’executar les mesures penals alternatives imposades pels delegats i delegades, tenint en compte l’experiència de dones que han complert o estan complint aquestes mesures; 3) sumar-se a les evidències de què és el que funciona amb les dones penades a una MPA a Catalunya.

Qué són les MPA? Les MPA són mesures i sancions que permeten als òrgans judicials donar una resposta menys aflictiva que les penes privatives de llibertat per la comissió d’un delicte lleu o menys greu, al temps que salvaguarden els drets de les víctimes

Segons els estudis criminològics, les dones són encaixades a la força dins un sistema penal que no havia estat pensat per a elles, portant-les a viure situacions discriminatòries. Si volem un sistema just i equitatiu, s’ha de tenir en compte les característiques i necessitats que les dones penades puguin tenir i que, en moltes ocasions, no són coincidents amb les dels homes. Per exemple, el fet que gran part de les dones penades hagin patit algun tipus de violència —normalment per part d’un home— al llarg de la seva vida; que representin un risc mínim per a la població —tant pel que fa a la menor gravetat dels delictes com per baixa taxa de delinqüència i reincidència—; que acostumen a ser les que ostenten les cures d’infants o d’altres membres de la família. Tenir en compte les seves necessitats, característiques i experiències prèvies porta necessàriament a la incorporació d’aquesta perspectiva de gènere a la legislació, investigacions, el sistema processal-penal i el sistema d’execució de mesures.

Per tal de conèixer quins aspectes eren valorats més positivament durant l’execució i el seguiment de la mesura, l’autora de la investigació va entrevistar a dones penades a una MPA. Les bones pràctiques identificades van ser:

  • La relació positiva amb els professionals que les atenen
  • L’entorn amigable i no autoritari
  • La relació entre la seva formació laboral i educativa prèvia i el lloc de l’entitat on han de complir el Treball en Benefici a la Comunitat
  • La percepció que el TBC és útil
  • No sentir-se jutjades
  • Els grups no mixtos de teràpia i treball
  • La percepció d’identificació amb les altres companyes i/o usuàries
  • La flexibilitat i adaptació a les seves responsabilitats i característiques del moment.

D’altra banda, es conclou que a part de les relacions positives amb els professionals i altres iguals, el que més valoren la majoria de les dones entrevistades és accedir a serveis de suport emocional i precondicions estructurals de justícia social bàsiques (habitatge, feina i serveis de salut).