Al llarg d’aquest mes de març la Fundació IRES ha organitzat diferents actes públics, un a cada Illa de les Balears, per a exposar els resultats de la recerca realitzada juntament amb l’Observatori Social de les Illes Balears de la Universitat de les Illes Balears “Dones sense casa, carrers sense sortida. L’exclusió residencial femenina i la violència masclista a les Illes Balears. Detecció de barreres per a la intervenció”.
Aquest estudi s’ha dut a terme entre els anys 2022 i 2024 i han participat un total de 94 professionals i dones de tot el territori de les Illes Balears.
L’objectiu de presentar les principals conclusions d’aquest estudi ha estat donar visibilitat a la situació de les dones en exclusió residencial i la situació de violències masclistes que pateixen, identificar barreres d’accés als serveis d’atenció i aprofundir en el coneixement del sensellarisme amb perspectiva de gènere i interseccional.
El context de l’habitatge a les Illes Balears, marcat per les dificultats d’accés i de manteniment, juntament amb el context laboral determinat per l’estacionalitat, generen que el territori esdevingui un factor d’exclusió en si mateix. Tot i això, el territori no és homogeni i es detecten certes particularitats a cada una de les illes.
Eivissa és l’illa amb una situació més greu en termes d’accés a l’habitatge. La manca d’oferta i els preus desorbitats fan que moltes persones, especialment les dones, tot i tenir feina, no puguin permetre’s un lloc per viure. Aquesta situació s’agreuja pel fet que moltes de les feines disponibles són temporals, feminitzades i precaritzades, aspecte que dificulta encara més l’estabilitat econòmica i residencial de les dones.
A Formentera, la situació és lleugerament millor que a Eivissa, però l’exclusió residencial també està en augment i afecta de manera especialment greu a les dones.
Mallorca, juntament amb Eivissa, presenta un augment de persones vivint al carrer, incloent-hi dones en situació de gran vulnerabilitat i risc de violència. Malgrat una major disponibilitat de recursos, les alternatives residencials per a les dones en exclusió continuen sent insuficients i, en molts casos, també insegures per a elles.
Menorca, tot i haver estat més resilient enfront de la problemàtica de l’habitatge fins ara, i dels seus efectes, està experimentant un agreujament de la situació.
Davant la dificultat per accedir a un habitatge digne, moltes dones es veuen obligades a recórrer a solucions precàries com viure en infrahabitatges, caravanes, furgonetes o habitatges ocupats sense condicions mínimes.
La principal conclusió d’aquesta recerca és la confirmació d’una relació bidireccional entre l’exclusió residencial i la violència masclista. Els principals factors de desprotecció inclouen la violència de gènere i durant la infància, la trajectòria migrant, la maternitat en solitari, la salut mental, el consum actiu i la manca de capital social. Aquests factors molt sovint són causes i conseqüències de la situació de vulnerabilitat.
Per altra banda, s’evidencia que les dones desenvolupen estratègies de supervivència individuals. Per exemple, mantenir relacions abusives per conservar la llar o accedir a un sostre, entre moltes d’altres, totes marcades pels rols de gènere. La inadaptació dels serveis d’atenció fa que hi accedeixin tard, agreujant la seva salut i allargant els processos de recuperació.
La presentació d’aquestes conclusions a les professionals i responsables públics de totes les illes així com el ressò mediàtic que ha tingut, ha permès iniciar un debat públic sobre el problema del sensellarisme femení -situació d’una dona sense habitatge digne- a les Illes Balears.
A aquesta recerca se suma a la recent creació a Mallorca d’una xarxa d’entitats i professionals liderada per EAPN-Illes Balears. Xarxa per la inclusió Social, preocupades per les condicions de les dones en situació d’exclusió residencial i les violències masclistes que pateixen. Totes s’han unit per incidir en les administracions i polítiques públiques per tal de visibilitzar la necessitat de la creació de recursos i serveis especialitzats per aquestes dones, així com la formació de professionals per garantir una atenció amb perspectiva de gènere i interseccionalitat.
Moltes gràcies a totes les entitats i ajuntaments que han fet altaveu d’aquesta recerca i als mitjans de comunicació que l’han difós!
