La situació d’extremada vulnerabilitat en la que viuen més de 3.000 persones a tot el món ha fet que la ONU es plantegi la creació d’una renda bàsica universal que atorga un ingrés mínim temporal a totes aquelles persones que més ho necessitin. La situació de moltes famílies s’ha vist agreujada amb l’arribada de la COVID-19 i és per això que, més que mai, necessitem posar-hi remei.
Des d’ECAS (Entitats catalanes d’acció social) van organitzar el passat mes de desembre la jornada “Renda Bàsica Universal: un full de ruta realista” on es va parlar de com es distribuiria i controlaria aquesta renda.
La presentació, va comptar amb un diàleg moderat per la periodista Ariadna Trillas i la presentació del pla de RBU de la Generalitat de Catalunya. Guy Standing, cofundador de la Basic Income Earth Network, va ser l’encarregat de donar la benvinguda a l’acte fent un repàs del que és la Renda Universal i en quin punt ens trobem actualment.
L’objectiu de la RBU és que sigui igualitària per a tothom i atorgar-la d’acord amb els deutes que tingui cada persona. A curt termini, es faria una prova pilot i es donaria a tots els ciutadans residents de cada estat que resideixin de forma legal.
Tal com explica Lluis Torrens, director de Planificació i Innovació de l’àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, la ciutat va impulsar un projecte pilot amb 1000 persones on van veure com afectava rebre un ingrés a qüestions com seguir o no treballant. En alguns casos la feina es va veure incrementada però en altres va disminuir dràsticament. Per una altra banda, també van centrar-se en observar que a mesura que s’acabava el pilot els guanys de benestar eren cada cop més baixos.
A països com Alemanya també s’han impulsat una prova pilot que durarà fins 2024 tot i que de primeres el sistema de benestar social alemany no es planteja fer un canvi de govern on es consideri una renta bàsica universal, no hi ha suport públic. Aquesta primera prova tindrà presents qüestions rellevants com els canvis sociodemogràfics, l’ús del temps i el treball, els canvis en l’estil de consum, els trets psicològics, implicació política i social i benestar subjectiu de les persones, entre altres.
De primeres el projecte de creació d’una RBU sembla molt ambiciós però després ens adonem que la seva aplicació no és tan senzilla. Entre un 20 i un 60 per cent de les persones que complien amb els requisits per rebre una RBU, no van aconseguir arribar a aquesta. Hi ha moltes limitacions estructurals i polítiques que hi contribueixen com ara la taxa d’adequació d’aquestes rentes mínimes. Tenint en compte, doncs, que el 60% de la renda mitjana és l’ombrall de la pobresa, les rendes mínimes haurien d’arribar a aquest percentatge, molt allunyat del 28% al que arriben.
