Venus sense cànon: relat d’una experiència transformadora i feminista

Un espai de reflexió de dones per a dones, encaminat a visibilitzar la violència masclista i construir xarxes de sororitat, sensibilització i expressió artística.
Fundació IRES
26 Juny de 2020

En un món cada vegada més desigual, la feina de les entitats i serveis públics ajuda a parapetar les opressions que travessen les seves vides des de diferents eixos, a construir fronts de reconeixement compartit que transformen la vulnerabilitat comuna en una força compartida. Els darrers anys el tercer sector ha demostrat que la innovació i el desenvolupament de nous models d’intervenció ha esdevingut essencial. En aquest context sorgeix Venus Sense Cànon, un projecte d’apoderament que incorpora el vessant artístic i terapèutic amb l’objectiu de produir un procés de transformació vital en les dones que hi participen.

Des de fa quinze anys, a la Fundació IRES intervenim sobre les violències i conflictes a les Illes Balears. La nostra experiència de treball amb dones i infants que han patit violències ens ha portat a la creació de projectes de treball enfocats a l’apoderament i el poder transformatiu. En aquesta línia, Venus Sense Cànon sorgeix com a espai de creació de xarxes de sororitat, sensibilització i expressió artística.

Des d’aquest projecte es va promoure un taller sota el nom “Apoderament, Feminisme i Creativitat”, impartit per l’artista Laura Marte, en el qual es va treballar les diferents expressions de la violència masclista, l’autorrepresentació i l’autoestima per tal de crear una mirada pròpia subversiva i feminista. Desigualtat, violència econòmica, micromasclismes, invisibilitat, objectualització dels cossos, violència sexual i espai públic, fenòmens com el #Cuéntalo o el #MeToo… El masclisme –declarada com a “malaltia de transmissió social” en el seu manifest– en té diferents cares, i el feminisme ha trobat nombroses estratègies per revelar-les, combatre-les i dotar d’eines i narratives pròpies a les dones i fills que les pateixen. 

Durant tres mesos van reflexionar sobre els llocs on resideix el patriarcat, com la violència masclista ha estat present en les seves vides i com moltes dones artistes han abordat la lluita feminista des dels anys 70 fins ara. Potser aquestes referents del passat no només volien sacsejar consciències, sinó deixar un relleu a les dones del futur.

Quines han estat les set disciplines artístiques emprades?

Collage (Estereotips i micromasclismes)

Des de l’observació i del coneixement de les experiències d’artistes com Cristina de Middel, Lara Lars, Jenny Holzer, Barbara Kruger i Gillian Wearing, s’ha realitzat una combinació de fotografies, articles i anuncis publicitaris amb frases que reflecteixen els micromasclismes i estereotips de gènere que les dones vivim cada dia. L’objectiu era donar a conèixer i fer visible la simbiosi que els mitjans, la comunicació, la societat i fins i tot l’art, representen insistentment els estereotips i els micromasclismes.

Dibuix (Misogínia)

Aquest exercici tractava d’intervenir un paper imprès amb frases misògines de personatges il·lustres, focus de la nostra cultura occidental; marcadament misògina i patriarcal. Mitjançant una grafia es deconstrueixen les violències que hem patit les dones al llarg de la Història. El resultat d’aquest exercici serví per fer publicitat de l’exposició Venus sense cànon mitjançant diferents OPIS situats a Palma.

Escultura (Objectualització dels cossos)

A partir del treball de les artistes Sarah Lucas, Valie Export, Nan Goldin i Rachel Witheread en el context de l’objectualització dels cossos, treballàrem l’escultura íntima. Per a la seva realització empràrem material reciclat que duguérem de casa: daus, pots, tubs, plomes, ulleres de busseig, auriculars, cadenes… En acabar l’escultura, vam triar un paisatge i el projectàrem sobre les escultures, per a ressaltar la importància d’un cos vinculat a un context.

Fotografia (Sexualització de la dona)

Ni deesses, ni rituals, ni fertilitat, a l’antiguitat. Les fins ara conegudes com a “Venus prehistòriques” no són sinó autorepresentacions d’elles mateixes. A partir d’aquest treball i també perquè en aquell moment hi havia l’exposició Cànon de Mateo Maté al Casal Solleric, vam decidir anomenar-nos Venus sense cànon.

Apropiació i vídeo (Violència económica)

Amb aquesta peça, hem elaborat un vídeo entre totes, on s’ha construït la frase “Mi cuerpo es un súper campo de batalla” perquè també hem volgut retre homenatge a una altra gran artista del món de l’art: Barbara Kruger amb el seu “My body is a battleground”. Però hi hem afegit la paraula “súper” perquè considerem que el cos de la dona és sempre un espai de gran conflicte i de batalla.

Deriva (Invisibilitat i espai públic)

Com a pràctica, la darrera sessió consistia en caminar pel centre de Palma, sortint com a punt d’inici del Casal Solleric. Fer una deriva és l’acte de caminar sense destí. Ens fixàrem en els noms dels carrers: quasi tots dedicats a homes, i els pocs dedicats a dones —santes, verges o reines— eren carrerons menys importants; els aparadors de les botigues i les postures dels maniquins, molt estereotipats; les plantilles i grafits a les parets; les dificultats de passar per un carreró secundari; les evidents diferències entre els carrers comercials i els que no, quant a il·luminació i neteja… Com a resultat de la pràctica,es va fer una sol·licitud a l’Ajuntament de Palma perquè posés noms de dones “reals” als carrers, tot tenint en compte que som la meitat de la població i no ens sentim representades a l’espai públic.

Art relacional #Cuéntalo (Apoderament)

Amb aquest corrent artístic, l’obra d’art es crea a partir de la participació directa dels espectadors i espectadores. A partir de l’esdeveniment #Cuéntalo a Twitter, iniciada per la periodista Cristina Fallarás, on milions de dones han contat les seves experiències relacionades amb la violència de gènere, decidírem elaborar una bústia real (no virtual), per tal de representar i traslladar a la nostra exposició la importància i l’èxit que ha tingut aquesta iniciativa, dins del marc de la violència de gènere, per qui volgués compartir anònimament qualsevol experiència relacionada amb la violència masclista. En l’acte de clausura de l’exposició es llegiren els missatges dipositats dins la bústia habilitada #Cuéntalo, a la lectura hi participaren el col·lectiu d’homes no hegemònics “Homes Soterrats”, les Venus sense cànon i el públic assistent.

Descarrega el relat gràfic de Venus sense cànon

Catàleg Venus Sense Cànon 2018-2019