El dret de créixer en una família

Article escrit per l’equip d’Adopcions d’infants amb Necessitats Especials de la Fundació IRES

El 20 de novembre de 2021, es compleixen 32 anys de la Convenció sobre els drets dels infants; un tractat que reconeix els drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals dels nens i nenes. Per primera vegada es reconeix l’infant com a subjecte actiu de drets i deures, i no només un objecte passiu de drets que cal protegir. És important esmentar que ha estat el tractat més ratificat de la història, firmat per 195 Estats que rendeixen comptes sobre el seu compliment al comitè de Drets dels Infants. Aquesta convenció va significar una manera d’establir i regular les relacions entre els infants i el món adult, un canvi de paradigma en el qual garantir i vetllar pels seus drets esdevé fonamental.

Avui, des de l’equip d’Adopcions d’infants amb Necessitats Especials volem reflexionar sobre alguns d’aquests drets establerts en la convenció i la seva implicació en el treball que portem a terme al servei. Com a Institució Col·laboradora d’Integració Familiar acreditada per l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció treballem per tal que aquells infants als quals és més complicat trobar una família adoptant puguin exercir el dret de viure i créixer en família. Són infants amb necessitats especials, siguin aquestes producte d’una diversitat funcional física, sensorial o intel·lectual o perquè hi ha alguna incertesa rellevant respecte el seu desenvolupament. Són també infants considerats de necessitats especials aquells que tenen proposta d’adopció i són majors de 7 anys, així com els grups de germans.

De tots els articles que recull la convenció sobre els drets dels infants hi ha alguns que ens interessen especialment per a reflexionar sobre el seu contingut i la seva aplicació; aquells que estan directament relacionats amb l’adopció i el dret a créixer en una família.

Les famílies que realitzen una adopció d’infants amb necessitats especials han de ser persones amb la formació adequada, amb un cert treball personal que els permeti sostenir, reparar o suportar el dany ocasionat a aquests infants.

Per exemple, el novè article posa de manifest que els estats vetllaran perquè l’infant no sigui separat dels seus pares en contra de la seva voluntat, exceptuant quan, d’acord amb la legislació i els procediments aplicables, les autoritats competents determinin que aquesta separació és necessària per l’interès superior de l’infant. Seguidament l’article vint estableix que els infants que estiguin temporal o permanentment privats del seu medi familiar, o que el seu interès superior exigeixi que no romangui en aquest medi, tindran dret a la protecció i assistència especial de l’Estat.

Particularment important és el que es desenvolupa en l’article vint-i-un, en el que s’estableix com els Estats que reconeixen i permeten l’adopció, vetllaran perquè l’interès superior de l’infant sigui la consideració primordial. Per fer-ho, vetllaran perquè l’adopció de l’infant sigui promoguda per les autoritats competents, que determinaran que l’adopció es pot permetre en vista de la situació jurídica de l’infant en relació amb els seus pares.

Tenim, per tant, un marc que estableix que els infants no han de ser separats de la seva família biològica si no és que l’interès superior de l’infant així ho determina. Per altra banda, incorpora que, en aquest cas, han d’estar protegits, i aquesta protecció es pot concretar en ser adoptats per una altra família.

Necessitem famílies que, en definitiva, puguin renunciar a l’impuls de “normalització” o “adaptació” i posar en el centre del projecte adoptiu unes expectatives ajustades i centrades en el benestar del menor.

Entenem l’adopció com una mesura de protecció que s’aplica quan s’han esgotat totes les possibilitats perquè un infant pugui reintegrar-se o romandre sota la cura de la seva família biològica, permetent d’aquesta manera restituir el seu dret a viure en una família definitiva que els garanteixi créixer i desenvolupar-se en un ambient de protecció i afecte.

Entenem que la família és tot aquell nucli de convivència format per figures referents unides per una relació d’estima, ajuda i pertinença. No obstant això, els lligams familiars no es limiten a la consanguinitat, ni al patrimoni, ni al fet de viure en un mateix domicili; sorgeixen del sentiment de pertinença i identitat col·lectiva. Els canvis i avenços socials de les últimes dècades han afavorit l’evolució dels diferents models de família, però no han canviat les funcions d’aquesta.

La família és també una construcció sociocultural i ideològica. Un cop trencades les fronteres de la “família tradicional”, ens trobem amb famílies homoparentals, monoparentals, reconstituïdes, etc. Entenem doncs que el concepte de família és variable, dinàmic, canviant i està condicionat pel moment històric i social. Cal recordar que tot infant té dret a tenir una família, però les famílies no tenen dret a tenir un infant. Adoptar és exercir més un desig que un dret.

Per algunes adopcions considerem que és necessari comptar amb famílies suficientment preparades que puguin donar l’atenció i l’estima que necessiten aquests infants amb necessitats especials. Famílies capaces de crear uns vincles forts i estables que acompanyin el procés de creixement de l’infant. Han de procurar un aferrament segur que li permeti atrevir-se a explorar l’entorn i desenvolupar-se com correspon, així com generar una protecció davant les possibles amenaces. Perquè succeeixi hi ha d’haver un adult respectuós, atent i incondicional; amb ésser suficientment bo no n’hi ha prou. Per això apareix la necessitat d’afinar bé en els processos de formació, estudi i valoració de les famílies que s’ofereixen per una adopció especial. En definitiva, les famílies que realitzen una adopció d’infants amb necessitats especials han de ser persones amb la formació adequada, amb un cert treball personal que els permeti sostenir, reparar o suportar el dany ocasionat a aquests infants.

No definim els infants en funció de categories rígides sinó que parlem de determinades demandes o necessitats, situades en un moment i context concret, que necessiten famílies disposades a oferir respostes ajustades.

Als equips sabem que la vivència de la relació i aferrament a una família disfuncional deixa seqüeles, algunes d’elles per molt de temps. A vegades introduir una nova família en la vida d’un infant comporta un treball molt elaborat, perquè l’infant ja porta una experiència de “vida familiar a sobre”, una vida familiar que va resultar traumàtica, complexa, i és millor donar un temps per tal que pugui entendre que existeixen altres maneres de fer d’uns pares. No només han de tenir dret a tenir una nova família, també han de tenir dret a elaborar la seva història de vida i, quan sigui el moment, conèixer i reconèixer aquest treball sobre els orígens. Treball que ha de ser conegut i acompanyat per la família adoptiva, sempre que sigui possible i així ho desitgi l’adoptat.

A vegades la fortalesa de la família que pretén adoptar radica en entendre perquè aquestes poden ser molt diferents de les d’altres infants que no han viscut situacions tan complexes. Saber rastrejar emocions per poder anticipar-se; adonar-se que dins l’infant sempre hi conviu el seu passat i les seves experiències; ser capaços de qüestionar-se el conjunt de creences que poden ser contraproduents en el moment de plantejar-nos què necessita l’infant. Necessitem famílies que, en definitiva, puguin renunciar a l’impuls de “normalització” o “adaptació” i posar en el centre del projecte adoptiu unes expectatives ajustades i centrades en el benestar del menor.

Per últim volem destacar la menció que fa l’article vint-i-tres d’aquesta Convenció sobre els drets dels infants que anomenem amb diversitat funcional. Des del servei pensem que allò que és especial són les necessitats que poden aparèixer i no els infants. D’aquesta manera, no definim els infants en funció de categories rígides sinó que parlem de determinades demandes o necessitats, situades en un moment i context concret, que necessiten famílies disposades a oferir respostes ajustades. Amb això no pretenem negar aquestes diferències sinó dotar-les de nous significats, d’enriquiment i sobretot d’oportunitats. En un dia com avui ens adrecem a aquelles famílies que poden representar l’oportunitat d’aquests infants a gaudir d’una vida digna amb l’estima que mereixen i necessiten. En un dia tan especial com avui, BUSQUEM FAMÍLIES ESPECIALS.

Vols saber-ne més sobre l’adopció d’infants amb necessitats especials? Contacta amb el nostre equip adopcions@fundacioires.org