La implicació masculina en la justícia de gènere: un repte abordat des del Plural, Centre de Masculinitats

Un dels reptes primordials a treballar des del Plural, centre de masculinitats, és com impliquem a la població masculina en la justícia de gènere. ¿Quin paper tenim els homes en el feminisme? ¿Com ens posicionem i habitem al món? ¿Què puc fer jo per revertir les desigualtats de gènere?

Aquestes i moltes altres preguntes eren les que jo, l’Isaac, com a home i tècnic del Plural, em feia quan vaig decidir dinamitzar el primer Grup d’Homes junt amb el meu company Martin.

Les inquietuds no només venien per part meva. Segons les opinions expressades en un grup focal posterior a l’experiència, alguns dels participants opinaven que “volien tenir un espai on posar en pràctica el feminisme d’una manera més vivencial”. En paraules textuals: “no teníem cercles on poder parlar d’això”.

I així ho vam fer. En un primer moment, quan plantejàvem les sessions em venien al cap moltes idees. Totes de caràcter experiencial, perquè d’això tractava el grup. Calia trencar amb la idea d’una xerrada o una formació, em plantejava el fet que fer valdre les experiències de cada home seria molt més profitós.

La meva següent pregunta va ser: “Si jo també soc un home, visc i m’he socialitzat com a home, qui soc jo per posar-me per davant de cap altra experiència?“

Aquí va néixer la idea de no només ser dinamitzadors, sinó participants. Però per ser-ho calia dotar al grup de certa horitzontalitat respecte als rols. No portarem el que volem.

Ho consultarem, ho decidirem, ho plantejarem i així li donarem l’espai que mereixen les opinions i vivències de tots els homes participants.

“Al Martin i a l’Isaac els hem sentit com membres del grup, tenien molta sensibilitat. Ens han mostrat les seves vivències voluntàriament, s’han sentit còmodes per fer-ho i els hem agraït molt el paper que han tingut. No es van quedar en el paper d’experts i han aportat molt”

Recordo perfectament la primera sessió. Es palpava molta expectativa, certes pors i bastant incertesa. Érem un grup molt divers i intergeneracional. La valoració per part dels participants sobre aquesta diversitat és força positiva. Expressaven que creuen que la clau d’haver funcionat força bé era precisament aquesta: “som heterogenis, de diferents edats i diferents pensaments”.

Després d’una ronda de presentacions inicials, el primer que vam voler va ser “tocar de peus a terra”. Sortir del plànol racional al qual estem acostumats els homes.

Mitjançant recomanacions d’una companya de l’equip tècnic, vaig plantejar al grup una meditació. Un moment per parar, conscienciar-se, respirar, deixar enrere el que portem de casa i simplement sentir. Sentir-se.

L’exercici acabava amb la pregunta: “Què em porta a estar aquí?” “Per què faig un grup d’homes?”

La pregunta va ser com obrir una porta. La porta d’entrada per començar a crear un vincle des de la màxima horitzontalitat possible. Es va convidar a expressar la resposta al grup i a mesura que s’anaven expressant començaves a veure la potencialitat d’un grup d’iguals: com entre nosaltres ens sentíem reflectits amb la vivència de l’altre, com potser era tot el contrari… però com era de casual que tots havíem arribat allà.

Vam crear el nostre mural. El mural de les preguntes sense resposta. Un mural que va estar actiu sempre per inspirar-nos, per agafar aire, per ser conscients del procés. El mural contenia preguntes. Preguntes que ens fèiem, que li fèiem al grup o a la vida. El grup va agrair molt aquesta proposta: “em va semblar molt útil, quan estàvem en blanc parlàvem dels temes del mural, si no ens n’anàvem”

Després de les 8 sessions, ara, jo m’assec davant del mural i tinc més eines per reflexionar sobre totes les preguntes que ens fem els homes. Les eines me les han donat tots i cadascun dels membres del grup. Amb les seves vivències he pogut remoure ferides, tancar assumptes, donar-li una volta a temes dels quals jo creia que tenia una opinió formada, posar-me en la seva pell per entendre la multiplicitat de perspectives.

De sobte em sentia una mica un d’ells, de sobte era tot el contrari, de sobte compartia un dubte que tenia una resposta per part d’algú de la qual jo mai l’hagués donat aquest sentit, de sobte m’expressava i això em feia sentir més humà.

Els participants també comparteixen punts de vista sobre la meva sensació: “hem aconseguit un espai molt maco, còmode i íntim”.

Jo personalment, un cop acabat el procés em sento una mica més a prop i reconciliat amb la idea del que significa ser un home. Em sento un home molt més “Plural” perquè porto amb mi les perspectives i les vivències de tots ells.

En les opinions recollides al grup focal també es van expressar certs canvis per part dels homes quant a la implicació d’aquestes temàtiques en les seves vides: “ara em genera incomoditat coses subtils que abans no veia”, “els canvis que he notat és que em relaciono amb altres homes amb més tranquil·litat”.

De primera mà puc dir que, que igual que els meus companys, a part de començar a donar-li més sentit a la paraula “home”, li he donat molt més sentit al meu dia a dia i a la meva feina com a tècnic en un servei d’aquest caire.

M’emporto del procés altres mirades, noves eines i perspectives per continuar perseguint un dels nostres objectius primordials: la implicació masculina en la justícia de gènere.

Isaac Navarro, tècnic en promoció de la igualtat de gènere i treballador social.

__________

El Plural, centre de masculinitats és un equipament de l’Ajuntament de Barcelona, gestionat per la Fundació IRES, dirigit a la població masculina que vol fer canvis cap a models relacionals més oberts, respectuosos i saludables. Un espai proper pensat per acompanyar en aquells dubtes que apareixen en els diferents moments de la vida.

El Grup d’Homes s’emmarca dins de les activitats del programa de prevenció i sensibilització del centre Plural que està format per tres integrants: Daniel Tejedor (psicòleg), Martin Frasso (antropòleg) i Isaac Navarro (Treballador Social).

Aquesta acció tenia com a objectiu treballar de manera vivencial diferents aspectes significatius de l’experiència de ser home creant un espai íntim i lliure de judici per reflexionar i posar en pràctica idees que contribueixin a l’equitat de gènere.

Si tens interès a participar de les activitats, accions i serveis que ofereix el Plural pots fer-ho a través del web masculinitats.decidim.barcelona o mitjançant el correu plural@bcn.cat.