L’execució penal en les societats polaritzades

L'equip d'IRES assisteix a la tercera edició del Criminal Justice Summer Course.
Fundació IRES
19 Agost de 2019

Durant la primera setmana de juliol, es va celebrar la 3a edició del Criminal Justice Summer Course organitzat per la Confederation of European Probation (CEP) a Barcelona, on van assistir Laila Rauet i Llorença Gasull, delegades de l’Equip d’Execució de Mesures Penals de la Fundació IRES.

Amb el suport del Departament de Justícia de la Generalitat i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), aquesta edició del curs va focalitzar en l’àmbit de l’execució penal aplicada a una societat polaritzada.

El Criminal Justice Summer Course 2019 va tenir com a espina dorsal un tema convuls: la polarització de la societat. En la sessió plenària del curs, titulada Nosaltres versus ells: la polarització com a enriquiment polític o com a amenaça social, Christophe Busch va donar a conèixer com l’augment de la complexitat de les societats modernes sembla estar provocant una simplificació global en les interpretacions d’aquestes mateixes. Busch, actiu membre d’UFUNGU —organització que treballa en xarxa i que està formada per experts en radicalització i polarització— va argumentar que tot i l’augment de l’heterogeneïtat cultural, política, racial, etc., en les societats d’arreu del món, les persones tendeixen a un pensament polaritzat. Simplifiquen la pròpia realitat en termes de blanc i negre, dretes i esquerres, Islam i món occidental, etc.

Busch va incidir sobretot en la importància d’abordar la polarització de les societats a escala política. Experts preveuen que si no es recorre a una correcta mediació, aquest canvi podria derivar a estadis radicals com la violència col·lectiva, el genocidi o el terrorisme. No obstant això, la polarització de la societat té altres matisos. Cal aclarir, però, la diferència entre la polarització política com a font d’enriquiment i foment de la diversitat, i la polarització social com a font d’amenaça i confrontament entre grups focalitzats.

Un cop acabada la sessió plenària d’introducció, la resta del curs es va organitzar en forma de tres tallers dirigits per diferents professionals del sector. L’objectiu d’aquests era donar visió a diferents metodologies de l’execució penal.

El primer taller es titulava Tractament dins de presó de persones que han comès un delicte d’extremisme violent. Va ser impartit per dues professionals: Yola Wanders—directora d’una presó d’alta seguretat a Holanda— i Katharina Schwarzl —assessora de la Direcció General del Servei de Presons i Presó Preventiva del Ministeri Federal de Justícia d’Àustria—. El motiu de comptar amb dues professionals per aquest taller és la diferència en el tractament de persones que han comès actes de terrorisme en cada un dels seus centres. Per una banda, a Holanda s’aglutinen els presos condemnats per delictes de terrorisme en un mòdul específic d’alta seguretat. Per una altra, a Àustria, aquestes persones són ubicades a les presons i mòduls que els hi correspon territorialment sense fer cap distinció pel delicte que han comès.

Aquesta diferència organitzativa ens serveix per entendre la premissa central del taller: l’ambient dins de la presó és fonamental en l’experiència de l’empresonament. Un bon ambient dins del centre impacta de forma positiva en el benestar de l’intern i en el seu comportament, no només durant el compliment penal sinó també un cop fora del centre penitenciari. L’ambient també afecta la relació entre els interns, amb els professionals del centre i amb les mateixes instal·lacions. Així doncs, aconseguir un ambient idoni en un centre d’alta seguretat suposa un repte crucial per a professionals com Wanders i Schwarzl. En contraposició, elles van plantejar les següents qüestions antagòniques al seu objectiu: com augmenta el risc quan hi ha un mal ambient dins de presó? Com s’afronten els riscos, com ara la radicalització per la influència d’altres interns? Com es poden garantir els drets fonamentals del treball, l’educació i el contacte amb les famílies?

Aquestes incògnites animaven als i a les participants a pensar en solucions aplicables.

El segon taller del curs s’anomenava Inclusió social en societats polaritzades. La sessió la van dirigir Ioan Durnescu —acadèmic de la Universitat de Bucarest, especialitzat en el desistiment delictiu—, Hakan Järva —psicòleg suec expert en sectes— i Esther Montero —professora de la Universitat Loyola d’Andalusia i jurista del Servei Penitenciar espanyol—.

Aquest taller va tenir com a objectiu profunditzar en la comprensió i el desenvolupament d’habilitats per la reinserció de les persones que han estat condemnades per un delicte de terrorisme. Es va treballar com, mitjançant el desenvolupament d’un bon vincle entre intern i professional, es pot facilitar el desmuntatge de la ideologia radical així com una òptima inclusió social.

Laila Rauet i Llorença Gasull —delegades de l’Equip d’Execució de Mesures Penals de la Fundació IRES— van assistir a aquest mateix taller per conèixer diferents perspectives europees d’intervencions que afavoreixen la reinserció de persones que han estat condemnades per algun delicte de terrorisme.

Si no s’aconsegueix un bon vincle, és molt difícil treballar res de forma òptima“, van concloure les representants d’MPA d’IRES. Per facilitar un bon procés de reinserció, és imprescindible crear un fort vincle que no només es limiti al tracte professional sinó que fomenti la interacció de tu a tu entre el professional i l’intern, obviant la seva condició.

Quan s’intervé amb persones que estan o han estat privades de la seva llibertat, un dels objectius principals és treballar amb els factors de risc. Tanmateix, com a professionals, la Laila i la Llorença creuen que s’ha de reforçar els àmbits de la vida que es troben en situació de fragilitat —laboral, temps lliure, salut, amistats, parella— per tal potenciar tots aquells agents que poden actuar com a factors de protecció

Però el problema no es limita únicament a les dificultats que presenten aquestes persones. Fora dels centres penitenciaris, poden ser discriminades, fet que dificulta la seva integració social i laboral, i fomenta l’odi i la desigualtat. Els governs, mitjans de comunicació i sistemes educatius s’haurien de reformar per tal de guarir aquest tipus de discriminació estereotipada. Però el focus més important per aquest canvi seria “intervenir amb les famílies i grups d’iguals, ja que són, de fet, els referents amb una major influència en la forma en què pensem i entenem el món”. El canvi de mentalitat d’aquests nuclis socials desencadenaria gradualment un millor abordatge d’aquest nou repte.

En vista dels inconvenients que es generen cada cop més en les societats polaritzades, en el darrer taller─Transformar conflictes en societats polaritzades─  es van presentar alguns dels aspectes que condicionen la polarització per tal de comprendre la seva dinàmica. Així doncs, el taller estava dedicat a l’exploració de dinàmiques d’identitat, mecanismes de pertinença i no-pertinença a un grup, i com treballar amb les diferents experiències de polarització a través de les pràctiques que proposa la justícia restaurativa —mediació i cercles restauratius—. Aquestes pràctiques afavoreixen la implicació de tota la comunitat per la resolució dels conflictes que es poden derivar de la polarització, i aconseguir que les diferències siguin percebudes com a oportunitats de creixement i transformació en comptes d’amenaces. La justícia restaurativa pot ser una eina fonamental en aquest procés de canvi.