Fils

Superant la por a tornar a començar.

Quan va arribar, gairebé no podia parlar. El Marc estava en una situació d’ansietat tan alta que en qualsevol moment creia que podia tenir un atac de pànic. Tartamudejava. Li feia vergonya dir que ja no podia més.

L’experiència de tenir fills va arribar massa d’hora, potser, i la vida li va donar un gir. Va començar a notar-se cansat i desanimat. Amb la parella va anar descobrint que no s’estimaven i es rebutjaven constantment. Llargues nits d’insomni van afectar la relació amb els seus fills i la concentració en el treball.

Tot anava empitjorant, fins que algú li va parlar de Fils.

Aquí recuperaria el control de la seva vida. Va aconseguir marcar-se un objectiu, va treballar l’origen del seu neguit i va plorar fins a l’esgotament en comprendre que els seus fills també patien. Estava prenent consciència i això l’ajudava.

També va fer teràpia junt amb la seva parella, repassant fets importants en les seves vides que havien passat per alt i que carregaven en silenci. Es van escoltar. Van compartir el dolor. I junts van superar la por a tornar a començar, amb la voluntat conjunta de criar i estimar els seus fills.

En el seu últim dia a Fils, el Marc va a la cita amb un somriure: “Aquest ha estat el meu millor any”.