Que no s’aturi el joc!

Una reflexió al voltant del dret al joc dels infants per l'Alba Batlle, coordinadora del Projecte Casal en Família a Barcelona
Fundació IRES
9 Desembre de 2020

Ja ho deia Plató, “es coneix més a una persona en una hora de joc que en cent anys de conversa”. I és que a través del joc s’expressa la nostra essència, pura i transparent, mostrant característiques a vegades desconegudes de la nostra estructura de pensament. A més, el joc representa la porta a la descoberta, a la curiositat del que ens envolta, del què hi ha per aprendre en aquest món, sovint tant confús.

I totes afirmem convençudes com d’important és el joc pel bon desenvolupament dels infants, però quants cops ens van dir de petites, i seguim escoltant (i fins i tot dient nosaltres mateixes) “prou de jugar, a fer els deures” o “només fa que jugar, què puc fer per a que faci alguna cosa de profit?”… Expressions que denoten la poca importància que sovint se li dóna a un aspecte tant fonamental per a la vida, ja que el joc no només forma part del món dels i de les més menudes, sinó que ens acompanya al llarg de tota la vida.

I no ens referim únicament al joc com a la partida de parxís els diumenges a la tarda, sinó sobretot al joc entès com la vivència d’experimentar, sense un objectiu concret, a diferència del que requereix l’atenció posada en guanyar la partida. L’experiència de jugar, sense una finalitat específica, ens aporta un aprenentatge molt més ampli que el que ens ofereix l’estructura dissenyada i planificada de qualsevol altre activitat lúdica.

En el joc, hi veiem implicats factors relacionals, psicològics, socials, físics i pedagògics, a través dels quals s’extreuen els recursos des de la pròpia experimentació, i ens permet veure el mode en què ens relacionem amb el món, les estratègies i eines que tenim per afrontar les situacions que se’ns presenten. Quina meravella quan parem a observar tot el que passa mentre un infant juga: tota la seva atenció posada en comprendre què passa quan mulla la sorra en aigua, o quan la pintura de colors es barreja fins a aquell color marronós que tant poc agrada a la ment adulta en busca de la falsa perfecció. El joc i l’experimentació permeten que les criatures desenvolupin habilitats i coneixements específics i identifiquin tot allò de què són capaces. L’infant, per tant, l’infant es descobreix a sí mateix a través del joc.

Des del Casal en Família, en motiu de la diada dedicada als Drets dels Infants del passat 20 de novembre, vam voler donar visibilitat a aquest dret fonamental i celebrar-lo, precisament, compartint una estona de joc i reflexió amb totes les famílies. Els infants han viscut l’afectació d’aquest dret, com d’altres, degut a la situació actual que estem vivint i a la poca cura que se n’ha fet d’aquesta i moltes altres necessitats vitals. Escenaris desoladors molt visibles: escoles tancades, parcs infantils precintats… I d’altres no tant visibles, com els que ha comportat un confinament en situacions vitals, moltes d’elles, precàries.

En aquesta sessió vam agrair profundament a una de les mares, la Josefa, que, a mode de cloenda de l’activitat, ens va compartir un conte escrit per ella mateixa, pensat i sentit juntament amb el seu fill de 5 anys:

Tot plegat, va ser una emotiva que, com sempre, ens guardem a la motxilla d’anècdotes i experiències compartides del Casal amb cadascuna de les persones que el fan possible. Com bé ens explica la Josefa, no hi ha major regal, ni major tresor, que un mateix. Que no s’aturi el joc i puguem seguir acompanyant als infants a emprendre aquest gran viatge de descoberta.