Sant Jordi és un dia molt especial per a molts. Ens trobem voluntaris interns i externs per celebrar aquesta festivitat i per comunicar a tots i totes la tasca social de la Fundació IRES. Compartim amb vosaltres el testimoni d’en Narciso, educador del Medi Obert La Mina i voluntari d’aquest Sant Jordi emmarcat dins el programa de voluntariat, Tu ho fas possible. Gràcies a l’esforç i a la motivació de persones com el Narciso podem tirar endavant la campanya Una Rosa Per Una Causa a favor de les persones en situació de vulnerabilitat que atenem des de la Fundació IRES
Per fi, va arribar Sant Jordi. Aquest dia a la família és important, ja que el meu sogre, el meu cunyat i el meu germà es diuen Jorge i se celebra amb magnificència. Però aquest any tornava a reprendre el que es podria dir una preciosa tradició: disfressar-me de drac a l’estand de la Fundació IRES.
Tenia les expectatives molt altes, ja que la primera vegada que ho vaig fer va ser impressionant, però diré que aquest any les ha superat amb escreix.
Per començar l’equip que hi érem, ho vam donar tot; a entusiasme i ganes no ens superava ningú. Després, la sensació quan algun nen s’acostava per fer-se una foto o per abraçar-me era brutal, se’m posaven els pèls de puntes de l’emoció. Molts em miraven amb por, intentava acostar-me perquè canviessin d’opinió dient-los “soc un nen que és aquí dins”, però no sempre feia efecte. Però el que més m’agradava era quan uns altres s’acostaven amb un drac de peluix i jo els deia que era company meu de l’escola, però que no havien crescut tant com jo perquè no havia menjat verdures i fruites. Era molt graciós la cara que posaven. I els pares rient aprofitaven per comprar la rosa de la Fundació. Molts no coneixien la Fundació, així que els explicava la tasca integral que fem amb les famílies que estan en situació de vulnerabilitat i que amb els diferents projectes i serveis, intentem construir un nou futur per a elles. En aquell moment m’adonava de la quantitat de gent aliena a aquests problemes i a aquest tipus d’institucions, però que de seguida volen aportar un granet de sorra. I jo com a bon drac sensible que era, m’emocionava veure aquesta feina que estàvem fent.
Va ser una tarda divertida, sense parar d’una banda a l’altra intentant captar l’atenció de tothom que hi passés. Si compraven una rosa, millor; si no almenys els treia un somriure. Això sí en alguna foto que em feien, m’estava menjant més d’un (aquests ullals s’havien d’aprofitar).
Cal comentar que en aquesta ocasió no estava sol i m’acompanyaven dos grans amics que quan els vaig explicar el pla, van acceptar sense pensar-s’ho dues vegades. Van fer que fos molt amè l’ambient i que fos més lleugera la calor dins del drac. Tot i que el més al·lucinant va ser saber que tinc persones a prop disposades a donar el seu temps i les seves ganes, de franc i motivats per una bona causa i que per descomptat diuen que volen repetir.
A la Fundació IRES, Tu Ho Fas Possible. Informa’t dels nostres voluntariats a https://www.fundacioires.org/ca/voluntariat/. Aquest servei compta amb el suport del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya.
