La construcció del “jo” és un procés tant rellevant com complex en el desenvolupament dels nens i nenes. Aquest sentiment identitari passa per una revisió de la filiació i les relacions passades que, en la majoria dels casos es dóna amb certa continuïtat. Això no obstant, en les adopcions aquesta continuïtat es veu alterada, l’actitud dels adults en aquesta cerca de respostes esdevé crucial.
Les persones de referència de l’infant no només han de transmetre la informació demanada pels nous membres de la família. El Servei d’Adopcions de nens i nenes amb necessitats especials de la Fundació IRES assenyala en aquesta reflexió la importància d’ajudar a organitzar els records fragmentats i facilitar espais per a expressar les emocions que sorgeixen en aquest procés de construcció.
“Desde hace unos años tengo la necesidad de ponerme frente al espejo y repetir un nombre que ahora no es el mío pero que durante unas semanas sí que lo fue”
L’actitud de respecte cap al passat, la comprensió i la disponibilitat per a parlar-ne és tan important com la transmissió de dades. Quan els infants adrecen la seva mirada cap al passat, les seves preguntes van acompanyades de sentiments i han de poder trobar persones de referència disposades a escoltar i validar-los.
Amb el canvi de nom com a punt de partida, els relats aborden tres mirades diferents en aquest procés de reconstrucció. Les famílies adoptives, malgrat no tenir llaços sanguinis comuns, comparteixen un vincle, un futur que depèn de com acompanyen a l’infant en la cerca dels seus orígens.
“La qualitat comunicativa a propòsit de l’adopció no resideix en la quantitat informativa, sinó en l’actitud amb la qual es transmet”
Servei d’Adopcions
934 86 47 50 (Barcelona)
972 29 69 52 (Girona)
971 72 28 56 (Balears)
fundacio@fundacioires.org