Videojocs: cara i creu
Actualment, els videojocs són la primera opció d’entreteniment entre els joves però, al contrari del que se sol pensar (que són els infants i adolescents els que més juguen) l’estadística diu que davant de les pantalles s’hi troben principalment persones adultes d’entre 25 i 34 anys, amb perfil masculí –tot i que només amb una diferència del 20% més respecte la població femenina— i amb feina i estudis universitaris segons el darrer estudi d’Intel a Espanya.
Això sí, joves i adolescents conformen el grup que més hores dedica setmanalment a jugar a la consola i qui més varietat de gèneres de videojocs prova i coneix. Juguen una mitjana de 6 hores setmanals, quina és la vertadera clau de l’èxit dels videojocs? Què troben dins d’aquest univers que no troben a la vida real?
Tots poden respondre a tres claus bàsiques:
Una forma de socialitzar
Malgrat el judici estès sobre els videojocs respecte el risc d’aïllament social, segons l’Associació Espanyola del Videojoc (AEVI) el 74% de les persones que juguen prefereixen fer-ho en grup, amb amistats i comunicar-se, encara que sigui virtualment, amb altres companys i companyes durant el temps en què es desenvolupi l’activitat. Al cap i a la fi, com a éssers socials, necessitem compartir, comentar i intercanviar visions de les experiències viscudes.
Una font d’informació i aprenentatge
Amb els videojocs, infants i joves aprenen d’una forma vivencial a assimilar una realitat, gestionar les circumstàncies que se’n deriven amb els recursos i habilitats disponibles i, a través del pensament creatiu, potenciar nous recursos personals i generar respostes en forma de solucions per a cada casuística.
I aquesta clau ens porta a la darrera:
Els desenvolupament de competències personals
Simbòlicament però també d’una manera real, els i les jugadores agafen les regnes del destí de la seva partida a les seves mans. Segons quina decisió prenguin, quin botó premin en el comandament, les conseqüències seran unes o altres.
Quina emoció. Oi? Saber-nos protagonistes de la nostra pròpia partida. Distingir el món fictici de la realitat personal és però, l’assignatura que les famílies i altres institucions han d’abordar amb els infants i joves.
A més, en aquest univers hi ha jocs de tot tipus: d’acció amb o sense violència; d’arcade, per construir i recórrer plataformes, laberints, aventures…; esportius com els de futbol, tennis, bàsquet…; d’estratègia amb rol i missions individuals o col·lectives….; de simulació amb conducció de vehicles, etc. Tot un ventall amb què cada persona s’hi pot adaptar segons les seves preferències i necessitats i amb què, els pares i mares de famílies poden treballar per escollir el que millor convingui als seus fills i filles. Perquè darrere d’aquesta oferta hi ha la responsabilitat d’escollir què, com i quan jugar d’una forma saludable.
L’enfocament del Projecte Click
En el passat curs de youtubers del projecte Click, realitzat durant les vacances de nadal amb el Youtuber i gamer Outconsumer, va tenir com a matèria principal la temàtica dels videojocs. Després de realitzar un debat sobre quines són les oportunitats que els hi aporta i els riscos que comporten, i van decidir gravar una conversa fictícia (però basada en les seves realitats) entre un pare i un fill sobre els pros i contres dels Vídeojocs: un parla dels riscos, l’altre dels seus valors.
És, la “conversa que podríem escoltar qualsevol nit a l’habitació d’un o una adolescent”, diuen els clicks.
Aquí us deixem el vídeo per veure si us identifiqueu en algun dels dos rols!