Fundació IRES
A escala social, existeix un desconeixement sobre que és i com funciona l’acolliment familiar. Per aquest motiu, des del Servei d’Acolliments Familiars de la Fundació IRES, volem compartir la importància de conèixer el procés que hi ha darrere d’un acolliment.
Saber què passarà, tranquil·litza i dona llum a possibles inquietuds. Tenir un esquema temporal de com funciona l’acolliment, pot facilitar i ajudar a resoldre dubtes que segurament algunes famílies o professionals poden haver-se plantejat al pensar en l’acolliment com una opció familiar. És per això que a continuació compartim de manera cronològica i resumida les 10 fases de l’acolliment
Les etapes de l’Acolliment Familiar
- La llavor de l’Acolliment: Fa referència als diferents imputs o motivacions que donen com a resultat plantejar-se ser família acollidora. Aquests podrien ser, per exemple, llegir una notícia sobre l’acolliment, parlar amb alguna família coneguda que estigui acollint, alguna experiència personal que faci connectar amb l’acolliment, voler fer família, optar per un model alternatiu de família, un desig social, entre altres. Aquests arguments provoquen que la proposta es vagi construint i consolidant amb calma.
- La decisió: Tal i com indica l’associació de famílies acollidores de Barcelona (AFABAR), és molt important informar-se bé, abans de començar el procés sobre què és l’acolliment; quines modalitats hi ha, quins tràmits s’hauran de fer, i quines responsabilitats comporta un acolliment. Aquesta decisió implica a tots els membres de la família i demana responsabilitat, participació i esforç de cadascun d’ells. Per això, en la decisió d’acollir hi ha un desig i una il·lusió, la qual ha de ser compartida. Ha d’estar precedida pel diàleg i el convenciment de tots els integrants de la família. S’ha de prendre tot el temps que calgui en aquest procés de reflexió i consens familiar
Repensar la decisió: Dins del circuit, hi ha l’opció de poder tornar a pensar la decisió, poder valorar alguns aspectes que es desconeixien, recollir alguns dubtes o inquietuds que poden sorgir. Seria important afegir que existeix la possibilitat de tirar enrere en la decisió i que és molt millor fer-ho abans que pugui avançar més tot el procés. Aquesta opció es valora com un procés natural i que s’agraeix per les dues parts implicades. - Els tràmits: Si una família vol acollir, el primer pas és adreçar-se o bé, directament a una ICIF (Institució col·laboradora d’Integració Familiar), aquestes són entitats que que tenen l’encàrrec d’acompanyar a les famílies durant tot el procés de l’acolliment o a l’ICAA (l’Institut Català d’Acolliments i Adopcions) Un cop la persona interessada, ha fet la sessió informativa i vol continuar amb el procés, s’omple una sol·licitud i s’ajunten els documents necessaris. Una vegada l’ICAA, rep la sol·licitud i verifica la documentació adjunta, deriva a la família a una ICIF referent, per norma sol ser la mateixa, amb qui han fet la sessió informativa.
- Formació: Les famílies interessades en acollir un nen o una nena, han de passar per un procés de formació. Es tracta d’unes sessions grupals en les quals s’aborden diferents temàtiques relacionades amb el circuit de protecció de la infància, les necessitats emocionals i familiars d’aquests infants, les situacions que poden derivar en la separació temporal de l’infant de la seva família d’origen, com es manté la relació entre ells si s’escau, entre altres temes. En el cas de la nostra entitat, a la Fundació IRES, l’equip tècnic prioritza que dins del circuit, primer sigui la formació abans que l’estudi, per tal que les persones puguin conèixer en profunditat l’acolliment, la situació dels infants, necessitats a les que hauran de donar resposta, etc. D’aquesta manera, constitueix una altra instància en que es pot “repensar” la decisió, encara amb més informació.
- Procés d’estudi sobre l’oferiment de les famílies: Després del curs de formació, s’inicia el procés d’estudi psicosocial. Quan parlem de fer un “estudi” pot espantar i despertar neguits sobre si la persona és bona (bona mare, bon pare, etc.) o si “serveix” o no. En l’estudi, no es jutja la persona, ni es fa un diagnòstic, sinó que es considera un conjunt de factors que permeten valorar si la persona o família pot entomar un acolliment amb les seves particularitats i en el moment en que es fa l’estudi. Entre els factors que es consideren estan la motivació per acollir, l’estabilitat personal i vital, l’acceptació i respecte per la història de l’infant i per la relació amb la seva família d’origen si n’hi ha, l’acord de tots els integrants de la família per acollir, entre altres. L’estudi finalitza amb una entrevista de devolutiva, on es trasllada a la família si la seva sol·licitud d’acolliment és estimada o desestimada.
- Encaix de la família amb un infant: En aquesta fase,s’ analitza i estudia la situació i característiques d’un infant en concret per valorar si pot haver-hi un encaix de la família proposada amb aquest nen o nena. Quan l’equip tècnic realitza un encaix, cita la família per informar-la dels aspectes rellevants de la situació del nen o nena. És un moment de molta il·lusió i emocions, per això, després de donar tota la informació, es recomana que la família ho pugui valorar en un espai més tranquil, reflexionar-ho amb calma, i tenir la possibilitat de donar resposta en un parell de dies, per tal de reposar la proposta tenint en compte les possibilitats reals. Acceptar la proposta, significa un compromís familiar d’acollir l’infant tot el temps que sigui necessari, acceptant el seguiment i acompanyament.
- Els procés d’acoblament: Prèviament a l’inici de l’acolliment, hi ha una etapa d’acoblament. Abans d’iniciar aquesta etapa, es prepara l’infant i la família acollidora. Cal remarcar que es tracta d’un moment de molts nervis i molta il·lusió, expectatives. En el procés d’acoblament es posa en marxa la relació entre la família acollidora i l’infant. De forma progressiva, la família i l’infant es van coneixent. El procés va de menys a més i cada vegada es van incorporar diferents continguts en la coneixença directa. És un moment que comporta un gran canvi per l’infant, per tant, s’ha de tenir molta cura amb aquest acompanyament i poder respectar els seus tempos, per tal que el nen o nena no ho visqui com un trencament.
- Formalització de l’acolliment familiar: L’acolliment es fa oficial mitjançant una formalització administrativa que estableix:
– El tipus d’acolliment
– Els drets i deures de la família d’acollida
– Els acords respecte a les visites amb la família d’origen, si s’escau
En aquest document, la família acollidora dona la seva conformitat a tenir la guarda de l’infant. Així, s’extingeix la guarda anterior del nen o nena i aquesta l’assumeix la família d’acollida, tenint en compte que la tutela d’aquest infant la té la DGAIA que és la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. - Seguiment de l’acolliment: Mentre dura l’acolliment, es fa el seguiment corresponent. Tant la família com l’infant reben l’atenció i el suport que necessitin en cada cas per part de les professionals de l’equip. Destaquem que l’equip tècnic estan disponibles i són accessibles durant tot l’acolliment, tenint com a base establir una relació de col·laboració i confiança amb la família d’acollida. Aquest seguiment inclou entrevistes amb la família acollidora, visites al domicili, trobades amb el nen o la nena, coordinació amb diferents agents i professionals, entre altres accions.
- Visites de l’infant amb la família biològica si s’escau: La doble filiació fa referència al fet que l’infant viu amb la família d’acollida, però alhora és manté la referència i relació amb la seva família d’origen. Cal remarcar que sempre que és sigui possible es porta a terme aquesta relació, tenint en compte que sigui positiu pel nen o nena. Aquesta relació es dona majoritàriament a les visites que es fan amb els pares o familiars autoritzats, són supervisades si així es recomana i es realitzen en llocs especialitzats. Les visites amb la família d’origen tenen una periodicitat i unes característiques diferents en cada cas. L’equip d’atenció a la infància i l’adolescència (EAIA) corresponent, determinarà qui farà les visites i amb quina freqüència.
- Finalització de l’acolliment: L’acolliment, com a mesura de protecció, finalitza quan:
– L’infant pot tornar a viure amb la seva família d’origen, si les condicions han millorat.
– El nen o la nena arriba a la majoria d’edat (la família i el jove decideixen si volen continuar amb la convivència).
– Es produeix un trencament de l’acolliment per diferents motius.
– Es pren una altra mesura de protecció.
El final d’un acolliment sempre és un moment delicat i sens dubte molt difícil, ja que tot i que no es té perquè posar fi a la relació que s’ha creat, és un punt i seguit molt important i significatiu.
Aquesta finalització pot comportar moltes emocions ambivalents per les dues parts, pel fet que durant el temps que ha durat l’acollida s’han creat uns vincles molt forts que no es volen trencar i les incerteses de futur. Tot i que per la família és molt dur, pel nen o nena ho és encara més, ja que ha de tornar a passar per un procés d’adaptació a la nova situació.
Durant tot el procés, la prioritat sempre és el benestar superior de l’infant i es posa en el centre. Per això, és de vital importància no perdre de vista que en l’acolliment es busca que la família estigui present tot el temps que el nen o nena ho necessiti. En definitiva, es busca que la família pugui ser per l’infant i no l’infant per la família.
Com a conclusió final, cal afegir que l’acolliment familiar és un camí que comença amb la voluntat d’ajudar, de cuidar. Des del primer pas fins a l’últim, cada fase de l’acolliment és un aprenentatge, un repte i una experiència transformadora tant per a l’infant com per a la família. Aquest procés requereix compromís, acompanyament i una constant avaluació per garantir que es compleixi el seu objectiu principal: oferir un entorn segur, protector i afectuós on l’infant pugui desenvolupar-se plenament.
