8 de març: de la consciència a l’acció
Cada 8 de març es commemora el Dia internacional de les dones, l’objectiu del qual és la consecució de la igualtat de gènere real i efectiva. Aquest dia es commemora oficialment per l’ONU des de 1975, encara que troba els seus orígens en les múltiples manifestacions de dones feministes que ja es realitzaven des de començaments de segle XX: el dret a vot i millors condicions de treball eren dos de les moltes reivindicacions que tenyien de lila aquest dia.
Per què un dia com aquest?
El 8 de març és un dia de reivindicació, un dia per a recordar per què és important el feminisme i la cerca de la igualtat de gènere. Encara trobem moltes formes de discriminació i violència cap a les dones al voltant de tothom. I en l’àmbit laboral, essencial per al desenvolupament i apoderament femení, encara trobem greus bretxes que dificulten poder gaudir plenament dels drets per a les dones i que blinden el privilegi masculí.
A la Unió Europea només un 6% de dones ostenten càrrecs de direcció en la seva empresa, la bretxa salarial de gènere continua estabilitzada en un 28% (Europa) i un alt percentatge de dones no aconsegueix accedir al mercat laboral encara sota el desig de fer-lo (aproximadament un 15% de dones per un 10% d’homes en el món).
Una vegada en el mercat de treball, les condicions són més precàries per a les dones: majors índexs de desocupació, jornades laborals reduïdes, salari i pensió inferiors, dificultats per a la conciliació, problemes de coresponsabilitat, assetjament sexual, càrrega mental, majors índexs de malaltia psicològica i altres circumstàncies poden donar-se en major freqüència i intensitat per a aquestes.
Són molts els avanços aconseguits: el sufragi femení, la inclusió de dones en llocs de direcció i rellevància, millors polítiques públiques que afavoreixen la paritat, la participació pública de les dones, i que prevenen i actuen contra la violència masclista en totes les seves formes. Però disten de ser suficients i paral·lelament també s’han donat reculades com el dret a l’avortament, que continua qüestionant-se, o l’escolarització de les nenes en països on es veu truncada per la seva condició de gènere.
Relacions des de la consciència de gènere
La desigualtat de gènere és un problema estructural i multi causal. I és en les relacions entre persones on principalment s’estableixen les desigualtats. En els múltiples contextos on les persones de tots els gèneres interactuem, es produeixen relacions de poder definides pel patriarcat.
Per exemple, segons estudis, tan sols el 20% d’homes europeus afirmen responsabilitzar-se de les tasques domèstiques, rols que tradicionalment continuen exercint més les dones; la violència masclista encara afecta a Espanya a més de la meitat de dones heterosexuals de més de 16 anys i contínuament es reprodueixen formes molt subtils de masclisme que situen a les dones en rols de subordinació, considerant erròniament “el femení” com més feble, sensible, dependent i vulnerable. Problemàtiques que s’accentuen davant la tolerància i la desigualtat.
Al voltant del 25 de novembre vam preguntar a professionals de la Fundació IRES com aplicaven la perspectiva de gènere en el seu dia a dia, i aquest va ser un dels punts clau.
La responsabilitat social i personal que actualment continua constituint un gran repte per davant, és la presa de consciència dels rols tradicionals de gènere i com han estat interioritzats en el nostre pensament, actitud i comportament. Construir relacions sanes, lliures de masclisme i tota classe de discriminació, sense prejudicis i en pro de la igualtat real passa per aquest procés de desconstrucció de gènere, fer autocrítica i crítica, trencar amb els estereotips i rols convencionals per a portar el feminisme a les nostres relacions. No sols en parella, també en família, amistat, entre companys/es de treball, amb el nostre veïnat i fins i tot amb un/a mateix/a.
Hem de crear espais de confiança on visibilitzar les violències, expressar els sentiments i rebatre’ls, mostrar suport i sororitat, afirmar el nostre compromís directe i decidit per a la igualtat de gènere i enfront de la discriminació i violència masclista. La responsabilitat no es troba únicament en la persona, si bé cadascun/a té un gran paper en la construcció d’aquest món d’igualtat que volem crear. Comencem per aquí, mirem també cap a dins.
