Ara i sempre: Intervenció comunitària a l’àmbit judicial

A molts i moltes de nosaltres ens fa la sensació que ens han furtat el març, l’abril, el maig i, que de sobte, és juny. Algunes persones ja són a la fase 2, d’altres portem poc a la fase 1, no sense haver transitat per un interludi amb decimals. La COVID-19 ho va interrompre pràcticament tot, i en aquest mentrestant ens hem hagut d’adaptar a tantes coses que potser ja no tenim clar quina és la nova o l’antiga normalitat.
És precisament en el context de la intervenció comunitària a l’àmbit judicial on enfortir els vincles de les persones ateses esdevé essencial; la intervenció, si no és extensa a un nivell relacional, romandrà ineficaç. Per tant, els esforços van adreçats a fomentar que les persones penades continuïn formant part de la família i la seva comunitat. El context de crisi sanitària, però, interposa moltes dificultats davant aquesta premissa.
No obstant això, els nostres equips han fet possible mantenir l’acompanyament a les persones penades vinculades als serveis. Aquesta adaptació no ha estat fàcil. Malgrat que moltes han disposat d’un espai de treball a les seves llars, ni les condicions materials i ambientals, ni la fusió de la vida laboral i familiar han sigut bufar i fer ampolles. Els equips, enmirallant-se en la societat, van demostrar una cohesió i solidaritat entre companyes que ha permès compensar el shock de les primeres setmanes. Es van crear comissions de treball per tal d’unificar criteris, procediments i protocols, a més de crear, en coordinació amb altres recursos d’atenció (CSM o CAS), itineraris d’intervenció adients a la situació de crisi. “Som un equip enfocat a resoldre dificultats”, diuen expressant la bona adaptació; però aquesta mirada resilient i optimista no treu el gran esforç que ha fet tot l’equip humà.
Atenció professional malgrat les dificultats tècniques
Molts serveis han trobat dificultats molt semblants. D’una banda, no tenir un accés fluid a l’aplicació informàtica de gestió d’expedients del sistema d’informació de justícia (JOVO) ha alentit molt la feina de les companyes; alguns serveis han hagut de crear cadenes de treball entre coordinadores, administratives i referents que tinguessin accés a les bases de dades, facilitant la informació a l’equip tècnic. D’altra, des de les primeres setmanes van mantenir la feina amb equips i dispositius propis, amb tot el que comporta: fer trucades amb el nombre ocult suposa que hi ha persones que no agafen el telèfon, o que no poden tornar-les; no disposar d’ordinadors degudament actualitzats o tenir-ne menys que persones a casa; augmentar el deteriorament dels dispositius; connexió deficient, etc. Malgrat tot això, reconeixen que estem davant l’oportunitat de modernitzar molts procediments i dinàmiques de treball, i valorar els avantatges del teletreball amb els recursos adients.
En general, les professionals han hagut d’adaptar l’atenció per via telefònica. Assenyalen, però, que la diferència vers l’atenció presencial rau en la pèrdua d’informació que es dóna a causa de no accedir a la informació no verbal. Aquesta comunicació es manté amb els usuaris i les seves famílies, centres de tractament, jutjats i professionals d’altres serveis, donant prioritat a les persones en situacions més vulnerables o de més risc donat el tipus de delicte i perfil. Presentar problemes de salut (física i/o psicològica), viure en situació de sensellarisme, no tenir cobertura assistencial en el cas de persones migrades, disposar d’escassos recursos econòmics o la manca de suport familiar o social exposa a aquestes persones a patir amb molta intensitat les conseqüències derivades del confinament.

Els equips han donat suport emocional i contenció, i s’han fet càrrec dels dubtes de les persones penades durant el confinament. D’altra banda, treballar el vincle és el nucli de la filosofia de treball dels equips de Mesures Penals Alternatives, i escoltar una veu coneguda pot ser crucial davant aquesta situació d’incertesa. Paradoxalment, algunes persones amb problemes d’addicció han reportat als equips que l’aïllament i un bon entorn familiar els ajuda a consolidar l’abstinència, ja que se senten molt acompanyats/ades; malauradament, altres han incrementat el consum, sobretot d’alcohol. Quan es tracta de problemes de salut mental, ha estat molt important l’acompanyament de l’equip tècnic per evitar descompensacions, fer contenció o assessorar a la família que, de vegades, s’han vist desbordades. En alguns casos, els equips han hagut de reportar incidències a instàncies judicials com són les descompensacions clíniques, fugides, agressions o no respectar les mesures de protecció envers la víctima.
Principals preocupacions de les persones penades
Els neguits de les persones penades són comuns a la resta de la població: preocupació davant el possible contagi, incertesa sobre l’accés al mercat laboral, no disposar d’ingressos, relacions de parella confinades, pocs recursos de serveis socials o sociosanitaris, l’educació dels seus fills i filles, fer front al lloguer, factures i deutes, conflictes amb la família… Però, a més, es pregunten com els hi afecta aquesta aturada en el compliment de les seves penes i obligacions, a les tramitacions judicials pendents o el desenvolupament de programes formatius. Això no obstant, agraeixen molt les trucades i el seguiment telefònic, i es mostren comprensius i comprensives amb els canvis i aturades de serveis.
Sembla que el confinament s’acaba. No som les úniques que hem posat les mans i el cor davant aquesta crisi. Sens dubte ha estat un esforç col·lectiu sense precedents i, a la vegada, serà un precedent en si mateix. Tenim l’oportunitat d’agafar els aprenentatges que hem fet els darrers mesos i protegir-los; encara hem de pensar com i cap a on ens volem en sortir. Ara i sempre, hem de seguir al costat de les persones que transiten dificultats, ofegats per les desigualtats i les violències. Ara i sempre.
Volem agrair la feina tan valuosa de totes les persones que hi ha al davant de cada servei, que han demostrat des del primer minut d’aquesta crisi el seu compromís amb les famílies i el seu benestar. Tenim molt present la labor dels tècnics de sistemes informàtics -que fan possible que estem més connectades que mai-, les persones d’administració -que gestionen una infinitat de recursos i protocols-, i les companyes i companys de l’educació social, treball social i psicologia -dinamitzant, escoltant, acompanyant, orientant i oferint suport en una situació tan complicada- sense la qual aquest projecte manca de sentit-. És emocionant veure la proactivitat i la il·lusió amb què els equips estan posant en marxa totes aquestes iniciatives per tal que les famílies més vulnerables no acabin sortint més perjudicades.
Coneixes l’activitat dels equips d’intervenció comunitària a l’àmbit judicial? Descobreix l’activitat dels equips de Mesures Penals Alternatives (MPA) i del Servei d’Atenció als Jutjats (SASJ) de Maó