Julio és CEO de Factor P i coach professional certificat per la International Coach Federation (ICF), especialitzat en coaching executiu, personal, desenvolupament d’equips i organitzacions i Mentor, Coach i Formador certificat de HeartMath i HeartMath Institute. Recentment ha realitzat la formació a part de l’equip de la Fundació IRES.
P: Quin és “l’avantatge de desenvolupar la resilencia”?
R: La resiliència, com bé defineix HeartMath, és la capacitat que tenim els éssers humans per a preparar-nos, adaptar-nos i recuperar-nos davant una situació d’estrès, repte o adversitat. Entenent el terme capacitat com a quant d’alguna cosa tenim, significa que, quanta més capacitat tinguem, en aquest cas, d’energia, més efectivament gestionarem aquest tipus de situacions que formen part del dia a dia, la qual cosa impactarà directa i positivament en el nostre benestar, la nostra salut i el nostre acompliment.
P: Existeixen bases o estudis científics que fonamentin i defensin aquesta capacitat com un avantatge?
R: Les tècniques i eines que ensenyo en la formació tenen una base científica, resultat de més de 30 anys de recerca científica de HeartMath de l’estrès, la interacció cervell-cor i la fisiologia de les emocions, l’aprenentatge i l’acompliment. Aquestes recerques han estat publicades en reconegudes revistes com The American Journal of Cardiology, Global Advances in Health and Medicine, Stress Medicine i The Journal of the American College of Cardiology, entre altres. Dir també que investigadors independents i universitats de tot el món han publicat nombrosos estudis que validen el sistema HeartMath que ensenyo en la formació.
P: Respecte als equips als quals has anat impartint aquesta formació, amb quins nivells d’estrès i malestar t’has anat trobant?
R: Els nivells d’estrès i d’ansietat, així com la seva simptomatologia, en aquests moments i com a resultat de l’impacte que la pandèmia ha tingut i està tenint en totes les persones, són molt elevats. De totes maneres, l’OMS ja vaticinava, abans de la irrupció de la pandèmia, que, l’any 2020, la primera causa de baixa laboral seria de caràcter emocional. Una altra dada important que considero pot ajudar a entendre la magnitud dels alts nivells dels quals parlo és l’últim informe de la Junta Internacional de Fiscalització d’Estupefaents que revela que Espanya encapçala el consum mundial lícit d’ansiolítics, hipnòtics i sedants.
P: En la formació de l’avantatge de la resiliència, ofereixes diferents tècniques perquè les persones aprenguin a autoregular-se energèticament. Quin consideres que és la més important?
R: Sota el meu punt de vista, una de les més potents, és la Tècnica de Centrar, Sostenir i Expandir o Heart Lock-*In en anglès. La pràctica regular d’aquesta tècnica ajuda a canviar el nivell basi de resiliència, creant canvis beneficiosos i sostenibles a nivell fisiològic. Utilitzant una metàfora: igual que ocorre amb els nostres mòbils de manera regular amb l’objectiu de millorar-los, és com si actualitzéssim el nostre sistema operatiu, actuant des d’aquest moment de manera més serena i efectiva davant qualsevol situació d’estrès, repte o adversitat.
P: I com s’entén la resiliència com a avantatge en un context com el del Tercer Sector?
R: Desenvolupar la resiliència de professionals d’aquest sector és vital, no sols per a elles sinó també com a vehicle per a desenvolupar la resiliència dels col·lectius amb els quals treballen i acompanyen, persones que estan exposades a situacions d’estrès i adversitat de manera contínua, i invisibilitzades o ignorades pel Sistema. És important assenyalar que la frustració és igual a la probabilitat que alguna cosa succeeixi multiplicat per la resistència que això no succeeixi. Per aquesta raó, enfocar la nova realitat des del canvi és una eina essencial, tant per a les persones que acompanyen com les que són ateses.
El treball de la resiliència és una mesura d’apoderament. És important, per tant, entendre l’extrema importància de cuidar-se per a cuidar, la qual cosa fa del desenvolupament de la resiliència, que no és una altra cosa que cuidar-se a un o una mateixa, un pas essencial per a poder donar el millor en aquesta tasca tan complicada i alhora tan exemplar que és canviar aquest món per a fer-lo un lloc més equitatiu i just per a tots els éssers vius que l’habitem. Afegir resiliència al treball de les professionals és també afegir salut i benestar a les persones que acompanyen i al procés de canvi.
P: El sector social es caracteritza en general per tenir un enfocament menys materialista en l’àmbit laboral. La importància radica en el procés de transformació que experimenten les persones que són ateses i acompanyades. Però estar treballant en aquest sector, al mateix temps, no ens eximeix d’experimentar les conseqüències d’una precarietat indefinida. Donis del teu punt de vista com a formador, quin o quins creus que són les àrees que són més necessàries per a treballar en el sector social?
R: Més enllà de la resiliència personal i d’equip, la comunicació és una àrea essencial a treballar, no tan sols en el sector social, sinó en tots els sectors. El com ens comuniquem amb nosaltres mateixos i com ens comuniquem amb els altres és la base que suporta l’estructura de qualsevol equip. S’estima que un 70% dels errors en l’àmbit laboral, poden ser atribuïts a problemes de comunicació. Relacionat amb aquesta àrea, la gestió emocional, seria una altra àrea imprescindible de treball. Entendre l’impacte energètic de les nostres emocions en la comunicació és d’extrema importància si volem comunicar-nos de manera efectiva.
I d’altra banda, en aquest sector, on no arriba un altre tipus de compensació, és necessari aplicar eines per al desenvolupament i creixement personal i salut i vetllar pel seu estat físic i emocional.
