Reflexions per encarar el primer trimestre escolar amb les nostres famílies

Els equips ens expliquem com la creació d’espais d’expressió personal i col·lectiva seran essencials per poder gestionar els neguits i la incertesa de la situació
Fundació IRES
9 Setembre de 2020

Sabíem que retornar a una “nova normalitat” no seria fàcil i més aviat el repte ha estat el de reconstruir la nostra realitat diària amb l’escenari que ens deixa la pandèmia.

Aquesta crisi sanitària ha posat en evidència la bretxa social i de vulnerabilitat que afecta la nostra societat però tot i així, les entitats socials no sabem fer una altra cosa que posar el focus en les persones que viuen en un estat de major vulnerabilitat i alhora, mirar cap endavant i treballar en la millora dels serveis que oferim i amb els recursos que tenim a l’abast.

Sent una tornada tant excepcional, hem preguntat als nostres equips de professionals del treball i l’educació social com es plantegen  la represa de les activitats d’acompanyament i suport socioeducatiu en aquesta tornada:

Com ens explica la Mireia Hernando, coordinadora de projectes de la Fundació IRES al territori de Sant Martí de Barcelona, el primordial és que puguem tornar a oferir els espais de suport i acompanyament socioeducatiu a les famílies, i que puguin retrobar-se amb les professionals.

Prenem consciència que, enguany, haurem d’estar més pendents que mai de les necessitats bàsiques d’infants i famílies i coordinar-nos amb els serveis socials i altres entitats que es dediquin a proveir de recursos bàsics, i també amb recursos de suport emocional, per tal que d’assegurar-nos que les persones per les quals treballem puguin ser ateses de forma integral. Per als nostres serveis, també serà molt important continuar amb la coordinació amb les escoles, que ha estat més estreta que mai durant el confinament, així com reforçar la coordinació amb els projectes i serveis de salut.

“Amb les famílies que atenem, aprenem juntes”

Alhora, el treball en Xarxa i comunitari esdevé més important que mai, ja que les necessitats són més grans i volem treballar amb una mirada integral amb les famílies. Tanmateix, els protocols de salut ens imposaran limitacions d’espais, de ràtios i de tipus d’activitats, la qual cosa vol dir que les professionals haurem de ser més creatives i creatius que mai, trobant noves maneres d’intervenir: compartint espais comunitaris del barri, elaborant amb diferents professionals els projectes, reinventant les activitats, els materials… Però mantenint sempre el vincle amb les famílies i els infants.

Al Casal en família, per exemple, un projecte des d’on oferim acompanyament socieducatiu a famílies amb l’objectiu que millorin les habilitats parentals i el vincle afectiu amb els seus fills i filles, aquest curs s’endega amb un encadellat d’emocions i sensacions davant aquesta nova realitat.

Daniel Jiménez, coordinador dels equips d’atenció integral a Balears, ens explica que, per una banda l’equip d’educadores i educadors tenen moltes ganes de tornar a veure a les famílies que conformen l’univers del Casal i de trobar-se amb altres noves. Perquè tot plegat, significa continuar aprenent i fomentar noves formes de relacionar-nos, nous espais hàbits que facin que la vida dels nostres infants sigui més plena. Amb les famílies que atenem, aprenem juntes.

Però com a contrapartida, també se sent un neguit molt gran donada l’evolució de la situació sanitària que estem travessant. L’amenaça d’una segona onada de rebrots ens obre un seguit de preguntes que de vegades costa de gestionar i trobar-ho respostes. Com podrem dur a terme les nostres activitats? Tindrem els espais que necessitem per fer-ho? Com serà la tornada a l’escola? Com afectarà a la salut relacional i emocional dels infants aquesta situació?

D’aquest neguits, però, extraiem una de les poques certeses que tenim: i és que hem d’aprendre a viure en un món d’incerteses i tractar de transmetre optimisme a les nostres famílies. Que potser no sigui només un “tot anirà bé”, sinó més aviat un “us acompanyem”, “estem al vostre costat” i acceptar que la por i el neguit són emocions necessàries i de les que podem aprendre per enfortir les nostres pròpies capacitats.

Quins aspectes, dins del context de la pandèmia, es vol treballar amb la infància? I les famílies?

Al llarg del confinament, de manera telemàtica, i durant el casal d’estiu al llarg de 5 setmanes entre els mesos de juliol i agost, hem tingut l’oportunitat de treballar amb les nostres famílies i especialment amb els infants, què ha suposat i suposa viure en el context de pandèmia actual. Hem informat de la situació que estem vivint, de les mesures que s’han de prendre, de les conseqüències que han pogut patir i de donar espai per poder expressar les seves emocions al respecte. Durant la represa de l’activitat continuarem en la mateixa línia, fent èmfasi en la responsabilitat comuna per tal d’acabar amb la pandèmia, reforçant les mesures individuals a prendre i seguir  oferint un espai perquè puguin expressar amb llibertat allò que senten per la situació que estem vivint.

En resum, aquests són les recomanacions o guies que proposem amb els nostres equips de l’atenció i l’acompanyament social per travessar aquesta nova etapa:

1- Fer xarxa: Crear o reforçar les vostres xarxes tant de suport formal (entitats i serveis que us puguin donar suport) com les més properes: altres famílies, amistats, veïns i veïnes…

2- Compartir les cures: Col·laborar en la cura dels infants i la família per poder acompanyar-nos i  compartir espais de cura i benestar personal, on el diàleg, l’escolta, la complicitat ens permetin alleugerir les càrregues i tensions per poder créixer en benestar i vincle.

3- Buscar els espais comuns que puguem sentir nostres: La plaça del barri, a la sortida de l’escola, al replà de casa, a l’hort comunitari, a l’esplai, al Casal en Família, al casal d’avis dels vostres districtes… Des de la seguretat i la responsabilitat per la salut.

“Quan el ‘JO’ es reemplaça pel “NOSALTRES”, inclús la malaltia es converteix en benestar”. Malcom X

A més dels projectes de Casal en família als ecosistemes de Catalunya i Manacor, també desenvolupem l’atenció integral a través del servei d’Atenció a Famílies i Xarxa Comunitària d’Infància, Taula Proinfància, que rep el suport del programa Caixa Proinfància de l’Obra Social “la Caixa”.