Skip to main content

El dol migratori

Quan es necessita el suport mutu i l’apoderament grupal per a superar les pèrdues associades a l’experiència migratòria
Fundació IRES
13 Octubre de 2020

No me llames extranjero porque haya nacido lejos,
o porque tenga otro nombre la tierra de donde vengo.
Rafael Amor, “No me llames extranjero”

El dol està relacionat amb la pèrdua però a la vida estem constantment guanyant i perdent coses, així que amb freqüència estem experimentant situacions de dol. La mort d’un ésser estimat és una de les pèrdues més doloroses, però hi ha moltes més pèrdues que ens fan patir i ens produeixen dolor: la pèrdua d’un lloc de feina, la ruptura amb la parella, o les pèrdues que s’han d’enfrontar associades a l’experiència migratòria.

El dol migratori és llavors el procés d’assimilació de les pèrdues associades a l’experiència migratòria.

¿Què perden les persones que emigren?

Les principals pèrdues associades a la migració són: la llengua, la cultura, la família i els amics, l’estatus, el contacte amb el grup ètnic i la terra. Tot això sovint comporta l’aparició de sentiments d’inseguretat, estrès, vergonya. També, aquestes pèrdues generen sentiments d’ansietat, irritabilitat o tristesa que es donen fins i tot en moments en què la persona ha aconseguit les metes que buscava al país d’acolliment.

Amb el temps aquests sentiments evolucionen cap a posicions ambivalents tant cap al lloc d’origen com cap al país d’acolliment, la qual cosa molts descriuen com “viure als llimbs de la identitat”. Una situació que provoca la paralització del projecte de vida i la dificultat per a prendre decisions; a més, apareix la sensació d’estar atrapat o atrapada a l’estranger, amb desesperança.  Alhora,  s’agreugen els sentiments de culpa per les persones que s’han deixat. No tenir a prop la família o les amistats implica patiment i ens exposa a certs factors de risc com la solitud per la falta de comunitat.

Per al grup i l’equip tècnic  és un repte per poder abordar aquest tema de manera grupal. Dins del Grup d’estrangeria del Projecte Aferra’t, es pretén crear un espai en el qual els integrants que comparteixen una mateixa problemàtica, situació, dificultat o experiència es reuneixi periòdicament per a brindar-se suport mutu entre iguals de manera voluntària.

Durant el passat any 2019, hem observat al nostre servei un increment de les persones que han fet un procés migratori recent, trobant-se en situació administrativa irregular i amb la impossibilitat d’obtenir un contracte de treball. L’acció grupal parteix d’una anàlisi compartida de la situació d’exclusió social actual, derivada de les polítiques migratòries sobre drets i llibertats de les persones estrangeres a Espanya i la seva integració social. Té com a objectiu oferir un espai obert per donar una resposta col·lectiva a la problemàtica  promovent l’apoderament de les participants. En definitiva, un espai que puguin sentir propi i on intercanviar informació important, trobar i oferir assessoria en la realització de tràmits burocràtics, poder compartir la història personal i, si és el cas, acompanyar-se en la realització de dol migratori.

Participants del Projecte Aferra’t